La presidenta de Covite, Consuelo Ordóñez, va assegurar ahir que Ignacio Echeverría «hauria format part de la resistència contra ETA» si el conegut com a «heroi del monopatí» hagués viscut al País Basc, on «ara els únics que reben tractament d'herois són els terroristes».
Ordóñez va pronunciar aquestes paraules en l'acte de lliurament del XVI Premi Covite a Ignacio Echeverría, que va ser assassinat a Londres quan intentava socórrer un policia britànic durant l'atac gihadista del passat 3 de juny.
El guardó, que el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme Covite ha fet extensible a totes les persones que van plantar cara al terrorisme d'ETA al País Basc, va ser recollit pel pare d'Ignacio, Joaquín Echeverría, qui va agrair als representants de les víctimes per «ser com són» en un discurs entretallat per les llàgrimes.
Joaquín Echeverría es va dirigir al públic congregat a l'Hotel María Cristina de la capital guipuscoana, compost per nombroses víctimes, i va assenyalar que se sent «envoltat d'herois».
Víctimes d'ETA
La seva família va poder acomiadar-se d'Ignacio i «celebrar l'alegria» d'haver-lo conegut, però a Euskadi les víctimes d'ETA «van haver d'enfrontar-se a l'horror i al menyspreu», va assenyalar.
Entre els assistents a l'acte hi havia el delegat del Govern al País Basc, Javier de Andrés, l'Ararteko (defensor del poble), Manu Lezertua, la presidenta del PP de Biscaia, Raquel González, la regidora d'aquesta formació a Sant Sebastià, Mirin Albistur, i l'exlíder d'UPyD Gorka Maneiro, entre altres.
Ordóñez va remarcar que Ignacio Echeverría «va poder triar salvar-se», però va decidir acudir al rescat d'una persona que ni tan sols coneixia i «ho va fer perquè creia que estava bé i que era correcte».
La presidenta de Covite va traslladar l'homenatge a les víctimes i a la resistència contra ETA, ja que aquestes persones també «podien haver triat una postura més còmoda, posar-se de perfil, com va fer la majoria, i no parar esment a la sang vessada», però «van decidir mantenir la seva dignitat un esglaó per sobre de la por».
Ordóñez va criticar que el Parlament Basc accedís el setembre passat a la proposta de Bildu que un condemnat per terrorisme assistís «com a víctima de la dispersió» a un debat de la Ponència de la Memòria.
La cambra basca «ha deixat la memòria en mans dels hereus del braç polític d'ETA, que encara no ha condemnat el terrorisme i segueix celebrant la sortida de presó dels assassins en sèrie», va indicar.
En aquest sentit va subratllar que «els únics que reben tractament d'herois als carrers del País Basc i Navarra són els terroristes» i va recordar que Covite té documentats, des de començament d'any, 33 actes de benvinguda a terroristes excarcerats «orgullosos de la seva trajectòria».
Va criticar també que el Govern Basc «es vani» que el nou Pla de Convivència contingui una referència al fet que ETA és l'organització terrorista responsable de la majoria dels crims ja que «posar per escrit una obvietat no implica treballar per la memòria».
Al seu judici, aquesta iniciativa «no té cura de la memòria de les víctimes sinó que és un pla que oculta el significat necessari del record de les víctimes» així com «el projecte polític que va moure els assassins a acabar amb les seves vides».
Poc abans de l'al·locució de la presidenta de Covite, el filòsof Fernando Savater, la directora de la Fundació Miguel Ángel Blanco, Cristina Cuesta, i la mateixa Ordóñez van participar en una taula rodona entorn de la figura dels herois anònims.
Savater va recordar que es trobava a la capital britànica el passat 3 de juny i va subratllar que els herois són aquells que «fan el que s'ha de fer però que ningú vol fer» i va ressaltar que «herois pacients i il·lustrats són els que necessita la societat».
