Un total de 129 espanyols encara combaten a les files de l'organització gihadista Estat Islàmic (EI) a Síria i l'Iraq, segons l'últim estudi del prestigiós grup d'intel·ligència The Soufan Group, que col·loca Rússia com a primer país del món en nombre de combatents estrangers. Segons aquest grup, format per exagents dels serveis d'intel·ligència vinculats amb la CIA i l'FBI, altres 30 espanyols que van marxar a fer la gihad han tornat ja al país, mentre que 21 van ser detinguts de trànsit a la regió.

The Soufan Group, que proporciona informació i cursos de formació a les principals agències d'intel·ligència del món, assegura, a més, que 204 espanyols van aconseguir sumar-se a les files de l'EI al Próxim Orient fins al juliol de 2017. L'estudi, publicat a la seva pàgina web, treu a Tunísia el primer lloc com a país de procedència de la legió estrangera que combat al costat de l'EI a Síria i l'Iraq i el concedeix a Rússia, amb un total de 3.417, per davant d'Aràbia Saudita amb 3.244, Jordània amb 3.000 i Tunísia amb 2.926.

Entre els països europeus, el primer lloc és per a França, amb 1.910, seguida del Regne Unit, amb 850, mentre que el total de ciutadans de la Unió Europea que suposadament s'han unit a l'EI ascendeix a 5.718 persones, una xifra superior fins i tot a la del Magrib, que es queda en 5.319.

«Hi ha ara al voltant de 5.600 ciutadans o residents a 33 països que han retornat a casa. Això representa un enorme repte en termes de seguretat i d'aplicació de les lleis» a nivell mundial, explica The Soufan Group, fundat per l'exagent de l'FBI Ali Soufan. «L'anomenat Estat islàmic ha perdut el control territorial del califat, hi ha pocs dubtes que el grup, o alguna cosa semblant, sobreviurà a la campanya internacional, ja que les condicions que van afavorir el seu creixement romanen», afegeix.

La Unió Europea lidera també en la xifra de gihadistes retornats, amb 1.200, el que col·loca el vell continent en una situació d'alt risc. «La seva crida durarà més enllà de la seva desaparició, i encara que és difícil avaluar l'amenaça específica que representen els combatents estrangers i els repatriats, suposaran un desafiament per a molts països en els propers anys», assenyala l'estudi.

La publicació de l'informe va coincidir amb la difusió per part del braç de propaganda gihadista d'un nou avís d'amenaça contra el Mundial de futbol que es disputarà a Rússia entre juny i juliol. Als fotomuntatges previs d'estadis en flames o amb bombes a l'entrada, els fanàtics van sumar un cartell en el qual es veu a l'estrella argentina de FC Barcelona Lionel Messi vestit de pres darrere d'uns barrots i amb una llàgrima plena de sang que surt d'un seus ulls.

En aquest sentit, experts en terrorisme van alertar de les desenes de gihadistes «altament qualificats» que estan a Europa després de retornar de les zones de conflicte i les intencions dels quals suposen un gran interrogant, i van advocar per una major diversitat ètnica a les policies per lluitar millor contra la radicalització. Aquestes reflexions es van poder escoltar al congrés que va celebrar aquesta setmana a Bilbao Eurocop, l'organització de sindicats europea de policia que representa mig milió d'agents presidida per la mossa d'esquadra Angels Bosch.

Amb el sindicat Erne, majoritari a l'Ertzaintza com a amfitrió, el Congrés va debatre sobre els atacs violents contra la policia, sobre el que ha canviat a Europa després de l'atemptat terrorista a la revista francesa Charlie Hebdo i sobre els reptes existents per a la seguretat europea.

Claude Moniquet, expert en terrorisme extremista, va destacar que el terrorisme gihadista és l'amenaça més terrible per a Europa des de la Segona Guerra Mundial, ja que ha deixat en els últims anys més de 30 atacs i més de 1.700 ferits, a més d'un important nombre de morts i «milers d'atacs» contra forces policials i autoritats frustrats. I d'ells va extreure algunes conclusions, com que els atemptats més sofisticats no són necessàriament els més perillosos, com l'atac a Niça amb un camió per part d'un «desequilibrat mental».

Moniquet va alertar de les connexions internacionals dels terroristes (els que van atemptar a Barcelona tenien contactes a Bèlgica i França, va recordar), i va parlar d'una «gihad europea» que «està a tot arreu» del continent. Es va referir als retornats a Europa des de Síria i l'Iraq, que va xifrar en diverses desenes i que no se sap on són, preguntant-se «si s'han allunyat» dels plantejaments de l'Estat Islàmic o «si estan esperant el moment operatiu». «Això ens preocupa i és un gran interrogant», va afegir.

Un altre expert, Ken Penningtonm, comandant de Policia d'Irlanda del Nord, va apostar per la presència dels agents a les comunitats on hi ha riscos de radicalització, el que permetria obtenir informació per lluitar millor contra aquesta amenaça. De la mateixa opinió va ser Saad Amrani, conseller de Policia de Bèlgica, que va recordar que a Brussel·les hi ha fins 166 nacionalitats diferents, fet pel qual va considerar necessari que entre les forces de seguretat hi hagi més diversitat ètnica perquè seria un «valor afegit».