El primer ministre belga, Charles Michel, ha fixat avui la posició del seu Govern sobre la crisi catalana en assegurar que l'"interlocutor" de Bèlgica "és el Govern de Madrid" i ha considerat que l'expresident català Carles Puigdemont és "un ciutadà europeu que ha de respondre dels seus actes".
La crisi catalana ha irromput avui de ple al parlament federal belga, amb un debat d'hora i mitja a la Comissió d'Interior centrat en la crisi catalana i el paper de Bèlgica des de l'arribada el 30 d'octubre de Puigdemont a Brussel·les, després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya i el cessament del seu Govern.
"No hi ha cap ambigüitat. Tenim un interlocutor que és el Govern de Madrid, el Govern d'Espanya, per tots els canals diplomàtics", ha afirmar Michel.
Puigdemont, ha subratllat Michel, és "un ciutadà europeu que ha de respondre dels seus actes, amb drets i obligacions, sense privilegis, ni més ni menys".
"Això vol dir que el Govern belga tracta amb el respecte de l'Estat de dret la situació de tots els ciutadans europeus", ha afegit.
Michel ha assegurat que no intervindrà en la crisi catalana malgrat la seva repercussió judicial a Bèlgica, entre les crítiques de l'oposició, que qüestiona la posició d'un Govern compost per una majoria de separatistes flamencs.
Puigdemont i quatre exconsellers catalans estan en llibertat amb mesures cautelars a Bèlgica per decisió d'un jutge belga, després que la Justícia espanyola emetés una Ordre Europea de Detenció i Entrega (OEDE) per ser acusats dels presumptes delictes de sedició, rebel·lió i malversació de fons públics després de la declaració unilateral d'independència de Catalunya.
El líder francòfon de l'MR, que governa en coalició amb tres partits flamencs, amb majoria de la separatista Nova Aliança Flamenca (N-VA), ha descartat qualsevol intervenció política del seu Govern, fins i tot en el cas d'una hipotètica petició d'asil, que, segons ha reiterat avui, "no està en l'ordre del dia del Govern".
"Cada ciutadà europeu pot introduir una petició d'asil al nostre país. No som l'únic que ofereix aquesta possibilitat. Si fos el cas, ho faria a través d'un òrgan independent competent, sense intervenció d'un secretari d'Estat", ha aclarit, en referència a les polèmiques declaracions del secretari d'Estat de Migració i Asil, Theo Francken.
Francken va obrir la caixa dels trons en plantejar aquest possibilitat fins i tot abans que Puigdemont arribés a Bèlgica, en la qual va ser la primera d'una onada de reaccions a la crisi de membres del Govern belga, malgrat la "discreció" que els havia demanat Michel.
"Hi ha una crisi política a Espanya i no a Bèlgica, que ha propiciat comentaris polítics i interpretacions mediàtiques", ha tancat el primer ministre, per a qui la repercussió judicial no serà tractada "com una qüestió política, sinó judicial".
Michel ha fet "una crida al diàleg a Espanya entre els actors polítics", cosa en què, ha sostingut, el seu Govern "ha estat extremadament clar".
"És la nostra convicció i la meva convicció personal. Una crisi política que demana una solució política duradora", ha dit.
Durant el debat, Michel ha rebut dures crítiques, des d'aquells que consideren la seva posició tèbia amb el Govern de Mariano Rajoy fins als retrets per l'acte dels alcaldes ahir dimarts al palau de Belles Arts de Brussel·les, el Bozar, que depèn del Govern federal i al qual van acudir diversos membres de l'N-VA.
El diputat de l'N-VA Peter de Roover ha admès en declaracions a Efe que el seu partit "sempre ha tingut bons contactes amb els amics catalans" i que "simpatitza" amb la causa, però ha eludit dir si Puigdemont ha mantingut alguna trobada amb ells aquests dies.
"No és aquí perquè Brussel·les sigui la capital de Bèlgica, sinó d'Europa", ha respost de Roover, per a qui la Unió Europea (UE) "hauria almenys d'intentar convèncer el Govern de Rajoy de propiciar un diàleg dins dels principis d'autodeterminació".
Malgrat els intents de Michel d'argumentar que "no és una crisi belga", tots els partits de l'oposició a Bèlgica consideren el contrari i han demanat al primer ministre més contundència en la seva posició.
"Quan demanes als teus ministres discreció i surten en els mitjans, quan tens 200 alcaldes aplaudint Puigdemont en un edifici federal i saludant els seus amics de l'N-VA, és una crisi belga, no només una crisi espanyola", ha afirmat a Efe la diputada socialista d'origen asturià Julie Fernández.
En la mateixa línia s'ha pronunciat la cristianodemòcrata francòfona Catherine Fonck, que ha incidit en la divisió interna en el Govern de Michel.
Fonck ha considerat, en declaracions a Efe, que aquestes divisions han "importat la crisi política espanyola a Bèlgica", cosa que "qüestiona i debilita la credibilitat de Bèlgica a l'escenari europeu".
Puigdemont és a Bèlgica des del passat 30 d'octubre en companyia de quatre exconsellers, després que el Govern espanyol els cessés en compliment de l'article 155 de la Constitució espanyola.
Puigdemont i els exconsellers compareixeran el pròxim dia 17 davant un jutjat de primera instància belga, que decidirà si accepta o no l'eurordre cursada per l'Audiència Nacional per a la seva eventual extradició a Espanya.
