La primera ministra britànica, Theresa May, va indicar que el moment exacte del Brexit es produirà a les 23.00 GMT del 29 de març de 2019 i va avisar que no permetrà que aquest procés de sortida de la UE sigui bloquejat.

Aquest precís calendari serà esmenat en el projecte de llei sobre el Brexit que està actualment en tràmit parlamentari i que la setmana vinent entrarà en la fase de comitès.

En un article publicat The Daily Telegraph, May va dir que amb aquesta esmena el seu Govern té com a objectiu mostrar la determinació de complir amb la voluntat dels britànics expressada en el referèndum de juny de 2016, quan van votar a favor de sortir del bloc europeu després de més de 40 anys de participació.

L'aclariment de la primera ministra coincideix amb la celebració avui a Brussel·les de la sisena ronda de negociacions sobre el Brexit i mentre May busca superar una crisi per denúncies d'assetjament sexual per part de polítics i la dimissió de dos ministres.

«Que ningú tingui dubtes de la nostra determinació o qüestioni el nostre propòsit. El Brexit s'està produint», escriu la primera ministra, que va quedar afeblida després de perdre la majoria absoluta en les eleccions generals anticipades del juny passat.

«(La data) estarà (escrita) en blanc i negre en la portada d'aquesta històrica peça de legislació. El Regne Unit estarà sortint de la UE el 29 de març de 2019, a les 23.00 GMT», va afegir.

Aquesta peça legislativa, titulada Projecte de Llei sobre la Retirada de la UE, ja ha superat la seva segona lectura i, una vegada aprovada, autoritzarà la desconnexió del Regne Unit de la Unió.

Segons va explicar May, la majoria de la gent vol que els polítics «s'uneixin» per negociar un bon acord del Brexit».

Petició d'aclariments

La UE va donar al Regne Unit dues setmanes perquè aclareixi la seva postura sobre els drets dels ciutadans, la frontera irlandesa i l'acord financer, abans de passar a la segona etapa de negociació del Brexit al desembre, mentre Londres va mostrar reserves sobre els plans de Brussel·les per a Irlanda.

«La meva resposta és sí», va dir el negociador de la Unió Europea pel Brexit, Michel Barnier, en la roda de premsa posterior a la sisena ronda de discussions sobre la sortida britànica de la UE, després de ser preguntat sobre si necessitava els aclariments en els pròxims catorze dies per recomanar als líders dels Vint-i-set l'inici de les converses sobre la futura relació.

En la cimera d'octubre, els caps d'Estat i de Govern dels països que romandran en el club comunitari després de la marxa del Regne Unit van acordar iniciar el treball preparatori per a la segona fase de discussions i van confiar a donar llum verd al seu començament en el Consell Europeu del 14 i 15 de desembre. A la mateixa reunió celebrada el mes passat a Brussel·les els mandataris dels Vint-i-set van constatar que no s'havien produït els avanços suficients en els punts prioritaris de la primera etapa.

Per la seva banda, el ministre britànic per a la sortida de la UE, David Davis, va descartar la creació d'una nova frontera dins del Regne Unit, després de la proposta de la UE que Irlanda del Nord romangui dins del mercat únic i la unió duanera per mantenir oberta la seva frontera amb la veïna República d'Irlanda.

«Reconeixem la necessitat de solucions específiques per a les circumstàncies úniques d'Irlanda del Nord. Però deixin-me ser clar. Això no pot donar lloc a la creació d'una nova frontera dins del Regne Unit», va declarar el polític.