L'Audiència Provincial de la Corunya ultima la quantificació de la responsabilitat civil pels danys causats per la marea negra del petrolier Prestige, que previsiblement farà pública la setmana vinent, una tasca «molt complicada» amb més de mil perjudicats.
El fiscal delegat de Medi ambient a Galícia, Álvaro García Ortiz, va explicar el moment processal d'aquest cas, que va començar la seva instrucció en 2003 en el Jutjat de Corcubión (la Corunya), tasca que es va perllongar durant vuit anys abans de passar a l'Audiència Provincial de la Corunya en 2011, encara que no va ser fins a octubre de 2012 quan va començar la vista oral.
El judici va quedar vist per a sentència després de vuit mesos, 400 hores en 89 sessions, i 204 declaracions de testimonis i perits, i just onze anys després de l'accident, el 13 de novembre de 2013, el tribunal va dictar sentència en la qual va absoldre al exdirector general de la Marina Mercant José Luis López Sors, al cap de màquines, Nikolaos Argyropoulos, i al capità del vaixell, Apostolos Mangouras, dels delictes contra el medi ambient.
Només va condemnar a aquest últim a nou mesos de presó per desobediència i a més va eximir a l'Estat de sufragar les despeses pels danys originats per l'abocament del petrolier, que perdia diàriament 125 tones de fuel per les esquerdes del casc.
L'advocat de l'Estat, la Xunta, el Ministeri Fiscal i l'Estat francès són algunes de les parts que van recórrer la sentència, i el gener de 2016 la Sala penal del Tribunal Suprem va revocar la sentència de l'Audiència de la Corunya en condemnar per unanimitat a dos anys de presó al capità del vaixell per delicte mediambiental. A més, no es va admetre un recurs d'empara que va interposar Mangouras per aquesta decisió davant el Tribunal Constitucional.
Impotència per la catàstrofe
«A Espanya ja no hi ha més possibilitats d'al·legar res sobre aquesta sentència, està tancat el cercle», resumeix el fiscal, que confessa haver sentit fa quinze anys «impotència en veure la magnitud de la catàstrofe, absolutament desbordant per a tots».
Una vegada determinada la responsabilitat del capità, així com els responsables civils que serien l'empresa propietària del buc, l'armadora i asseguradora, es procedeix a quantificar la quantitat econòmica a la qual té dret cada perjudicat.
«Això iniciaria una segona fase, que és reclamar a qui té els diners, a qui és solvent, que és segurament l'asseguradora», sosté García Ortiz.
