L'excap màxim de la màfia siciliana, Totò Riina, va morir la matinada de dijous a divendres en una presó del nord d'Itàlia amb 87 anys després d'una vida dedicada al crim organitzat, molts dels secrets dels quals l'històric capo s'ha emportat a la tomba.
Riina va morir en una presó de Parma després de passar els últims cinc dies en coma i haver estat intervingut quirúrgicament en dues ocasions; la Fiscalia d'aquesta ciutat ha ordenat que es practiqui l'autòpsia donat que la mort va succeir en una presó.
Les reaccions a la desaparició d'un home considerat entre els més violents de la sagnant història de la Cosa Nostra, la màfia siciliana, van ser múltiples i des de tots els àmbits de la vida italiana.
La presidenta de la comissió parlamentària antimàfia, Rosy Bindi, va assegurar que aquesta mort «no és la fi de la màfia», «Totò Riina ha estat el cap sense discussió i el més sanguinari de la Cosa Nostra dels atemptats. Aquesta màfia havia estat ja derrotada abans de la seva mort, gràcies a la dura obstinació de les institucions i el sacrifici de tants homes valents i justs», va explicar Bindi.
El president del Senat i exfiscal antimàfia, Pietro Grasso, va advertir per la seva banda que «no s'abaixa la guàrdia» per la desaparició del capo, i va recordar que aquesta activarà «nous problemes» dins de Cosa Nostra, doncs ara s'obre la qüestió de la seva successió.
Grasso va recordar a «els centenars i centenars de persones» mortes per ordre de Riina o per la seva directa autoria i en aquest record va coincidir el president de la Conferència Episcopal Italiana, Nunzio Galantino, qui va advertir que «les coses no canviaran solament perquè ha mort».
Galantino va fer una crida al fet que «tots» assumeixin les seves responsabilitats perquè es propiciï la desaparició del substrat que fa possible l'existència mateixa del crim organitzat.
El que fora capo de capos de la màfia estava condemnat a 26 cadenes perpètues pels múltiples assassinats que va ordenar, entre ells els dels magistrats Giovanni Falcone i Paolo Borselino en 1992.
El juliol passat, el Tribunal de Vigilància Penitenciària de Bolonya (nord) va negar la seva excarceració, després que el Tribunal Suprem demanés que s'estudiés la seva situació per la deterioració de la seva salut, amb importants problemes cardíacs i renals i parkinson, segons els seus advocats.
El ministre de Justícia italià, Andrea Orlando, va autoritzar anit la visita a l'hospital de tres dels seus fills -altre es troba empresonat també per delictes de màfia- i de la seva dona Ninetta Bagarella.
Riina (Corleone, 1930), conegut també com «la Belva» (La bèstia), romania detingut des de 1993 com a conseqüència dels més de cent assassinats que va cometre amb les seves pròpies mans i d'altres cent que va ordenar.
Durant tots aquests anys, els investigadors asseguren que malgrat estar sota el règim carcerari 41-bis, el més dur i amb un règim d'aïllament més sever, Riina seguia teixint els fils de Cosa Nostra.
El capo dei capi i cap de la família dels «Corleoneses» va ser el protagonista de l'època més sanguinària de la màfia siciliana i mai es va penedir dels seus crims.
Davant la Justícia mai va revelar detalls sobre les activitats il·legals de la màfia o sobre els atemptats contra els jutges Borsellino i Falcone.
Fins i tot en els últims anys, des de la presó de Parma, es permetia continuar amenaçant a magistrats com el fiscal de Palerm, Antonino Di Matteo.
Les amenaces a Di Matteo i una altra sèrie de revelacions mentre dialogava amb un altre detingut, també pertanyent al crim organitzat, van ser gravades per les càmeres de seguretat durant un passeig al pati.
Les seves últimes aparicions havien estat en videoconferència per declarar en el judici que pretén aclarir si l'Estat va emprendre una negociació amb la màfia siciliana en la dècada dels noranta del segle XX per parar la violència.
