El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha insistit aquest dijous al Congrés que el concert basc no és un privilegi "ni moneda de canvi" de res, sinó que és una "singularitat de l'Espanya plural" que beneficia el País Basc però també el conjunt del país. Alhora, s'ha compromès a acordar en els primers mesos del 2018 la reforma del sistema de finançament per a la resta de comunitats, excepte Navarra, i que els seus efectes es reflecteixin en els Pressupostos de l'any vinent.

Montoro ha defensat la Llei del Concert Econòmic i la Llei del Concert Basc en el ple del Congrés, que aprovarà tots dos projectes en lectura única i sense canvis, perquè són lleis pactades entre el Govern espanyol i l'Executiu basc que no admeten esmenes a les Corts.

El ministre ha explicat algunes xifres de com es calcula la quota després de les crítiques que el resultat d'aplicar aquest model fiscal comença a tenir tant en el Congrés com entre els experts en el sistema de finançament autonòmic. "Ha un de llegir i escoltar algunes coses que mereixen la pena explicar. Espero que sigui comprensible per a tothom com arribem a aquestes xifres. Com més atenció hi dediquin més se n'assabentaran", ha dit als diputats amb sorna.

Ha explicat així que la quota representa el que el País Basc contribueix a les arques de l'Estat per les competències que ofereix a Euskadi, que no estan transferides. Segons les lleis que avui s'aproven, ascendirà a 1.300 milions anuals en el proper quinquenni, encara que en aquesta xifra s'hi apliquen diversos descomptes, per la qual cosa les hisendes basques pagaran menys. Aquest exercici, uns 945 milions.

Montoro ha assenyalat que aquestes competències de l'Estat ascendeixen a 185.000 milions, però el País Basc paga d'aquesta quantitat el 6,24 per cent, que és el que es calcula que pesa en l'economia nacional. De la xifra resultant (11.000 milions) es resten al seu torn els ajustos per ingressos no tributaris, els tributaris no concertats i el dèficit públic, sempre aplicant aquest 6,24%.

"Un cop fets aquests ajustos i compensacions, s'estableix el concert líquid a pagar, 1.300 milions", ha resumit el ministre, que ha afegit que a aquesta xifra s'hi restaran ara els ajustos per les Polítiques Actives d'Ocupació (transferides a Euskadi). També la part dels 1.400 milions d'euros que, segons han pactat ambdues parts, es calcula que Euskadi ha pagat a l'Estat de més durant els anys que no s'ha renovat el Contingent i que el Govern espanyol li tornarà també d'aquí a cinc anys.

"Quan hi ha lleialtat i respecte a la llei, qualsevol acord és possible. Aquest acord beneficiarà el País Basc i l'interès general d'Espanya, pel seu contingut econòmic i perquè contribueix a l'estabilitat del país", ha afegit.

Reforma del sistema de finançament

El ministre ha insistit aquest dijous que vol tancar l'acord per reformar el finançament de les comunitats del règim general en els primers mesos del 2018 i ha tornat a demanar al PSOE el seu suport. Si no s'ha fet abans, ha dit, és perquè la crisi econòmica ho "feia inviable", com també la reforma del concert.

"El Govern es manté compromès amb terminis i amb la consecució d'acords al més aviat possible, que acordem un nou model en els primers mesos del 2018", ha dit, per afegir que els objectius del nou sistema "haurien d'incorporar-se als Pressupostos del 2018".

El responsable d'Hisenda ha afegit que el seu departament també treballa per tancar en breu l'actualització del Concert Econòmic Navarrès (semblant al sistema basc), però també per a l'aprovació del Règim Especial de les Balears, la renovació del Règim Especial Fiscal canari i els sistemes de Ceuta i Melilla. "Aquestes normes tenen en comú que representen la pluralitat d'Espanya, aporten riquesa i fotalesa al país", ha conclòs.