Els negociadors de Londres i Brussel·les han arribat a un acord de principis sobre la factura que ha d'abonar el Regne Unit per sortir de la Unió Europea (UE), segons el diari The Telegraph. El rotatiu assegura, a partir de fonts anònimes de tots dos equips negociadors, que la primera ministra britànica, Theresa May, accepta abonar entre 45.000 milions i 55.000 milions d'euros al bloc comunitari. La xifra final quedarà oberta de forma deliberada a la interpretació i dependrà de la metodologia que s'utilitzi per calcular-la.

Segons el diari Financial Times, el Regne Unit està disposat a acceptar la responsabilitat del pagament d'obligacions per valor de 100.000 milions d'euros a la UE, si bé els pagaments nets d'aquest deute, repartits en diverses dècades, podrien suposar en realitat menys de la meitat d'aquesta quantitat.

Paral·lelament, ni la campanya de partits com l'Ukip, ni la pressió dels diaris britànics conservadors ni el resultat del referèndum que va donar el tret de sortida al procés que portarà al Regne Unit a abandonar la Unió Europea han aconseguit dissuadir els immigrants europeus de seguir triant les illes britàniques com el lloc on anar en la seva recerca de feina. Segons les últimes dades oficials ofertes per l'Oficina Nacional d'Estadística, des que es va celebrar la votació 112.000 persones més procedents de la Unió Europea han aconseguit feina al Regne Unit. Aquestes s'uneixen als més de tres milions i mig d'europeus anteriorment registrats, tot i que per primera vegada en més de deu anys el nombre de residents procedents de països d'Europa de l'Est ha començat a reduir-se, de 1.054.000 a 1.035.000.

Així, en xifres generals, i segons l'Oficina Nacional d'Estadística, el nombre d'europeus amb una feina al Regne Unit ha augmentat des de setembre de l'any passat en 112.000 fins als 2,38 milions, mentre que 183.000 britànics també han trobat una ocupació durant el mateix període, el que situa la xifra de treballadors en 28,55 milions. Pel que fa al nombre d'europeus a l'atur, les xifres han caigut en 34.000 persones durant l'any passat fins a les 79.000, mentre que altres 452.000 estan classificats com a econòmicament inactius, sent 155.000 d'ells estudiants.

En un altre ordre de coses, el ministre per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), David Davis, va ser convocat a comparèixer davant un comitè parlamentari per explicar perquè no va divulgar tots els detalls de la valoració del Govern sobre l'impacte del Brexit a l'economia.

Després de celebrar una sessió privada a Westminster -la seu del Parlament britànic-, l'anomenat comitè parlamentari per a la sortida de la UE va explicar que cridaran a declarar Davis -en una data encara per concretar- «com a assumpte d'urgència per tal de confirmar el procés que hi ha darrere de les mesures que adopta aquest departament».

Aquesta decisió va arribar després que el ministre proporcionés només a aquesta comissió una versió editada de l'avaluació que va fer l'Executiu sobre l'impacte potencial que tindrà el Brexit sobre 56 sectors de l'economia nacional. El president de l'esmentat comitè, Hilary Benn, va afirmar que ara caldrà valorar si el polític conservador ha infringit la normativa en retenir dades. «El comitè haurà de valorar si aquesta és potencialment una violació de privilegis com a ministre, tot i que encara no hem arribat a cap conclusió», va apuntar.

Benn va afegir que tot el material sobre el Brexit s'ha de compartir amb el comitè i que són els diputats els que finalment han de decidir què ha de ser de domini públic.