La Unió Europea (UE) va rebutjar el suggeriment del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de traslladar les seves ambaixades a Jerusalem i reconèixer així la ciutat com a capital de l'Estat d'Israel, com han fet els Estats Units. «Sé que Netanyahu espera que altres segueixin la decisió del president nord-americà, Donald Trump, de traslladar les seves ambaixades a Jerusalem. Pot mantenir les seves aspiracions per a altres, perquè del costat de la UE i els seus Estats membres, aquesta decisió no arribarà», va assegurar l'alta representant de la UE, Federica Mogherini.

Abans de la seva reunió, els ministres van rebre Netanyahu per a un esmorzar informal que es va allargar prop de dues hores, en la primera visita d'un primer ministre israelià a les institucions comunitàries a Brussel·les en 22 anys. L'objectiu era parlar sobre la relació bilateral i el futur del procés de pau després de l'anunci dels EUA sobre Jerusalem, i Netanyahu va ser contundent davant la premsa a la seva arribada: «Crec que tots o la major part dels països europeus traslladaran les seves ambaixades a Jerusalem, reconeixeran que és la capital d'Israel i s'implicaran de manera clara amb nosaltres en seguretat, prosperitat i pau». Tot i que va reconèixer que encara «no tenim un acord» sobre això, va augurar que «això és el que passarà en el futur».

En canvi, Mogherini va destacar que el líder israelià va poder escoltar una UE «molt consolidada i unida» sobre que «l'única solució realista i viable» és la de dos Estats, el d'Israel i Palestina, amb Jerusalem com a capital de tots dos segons les seves fronteres delineades el 1967. «La UE seguirà respectant el consens internacional sobre Jerusalem fins que l'estatut final de la ciutat sigui resolt mitjançant negociacions directes de les dues parts. Ha estat un clar i unit missatge», va explicar.

Netanyahu, per la seva banda, va afirmar que Trump «ha posat clarament els fets sobre la taula: la pau es basa en la realitat, el fet que Jerusalem és la capital d'Israel». Va lamentar que, tot i «estendre la mà» als palestins per buscar la pau «durant cent anys», els israelians «hem estat atacats constantment, no per un o un altre tros de territori, sinó per qualsevol territori que fos un Estat, una nació-Estat per al poble jueu».

Anunci perillós

Mogherini va condemnar davant Netanyahu la violència contra jueus, «fins i tot a Europa», així com contra Israel i ciutadans israelians, però va alertar que l'anunci dels EUA «podria obrir més espai per a les forces radicals de totes les parts a la regió».

Els territoris palestins de Gaza i Cisjordània van registrar noves protestes contra la decisió del president dels EUA que van derivar en enfrontaments amb l'Exèrcit israelià i van deixar desenes de ferits i 34 hospitalitzats. Les protestes es repeteixen des de dimecres passat, encara que ahir amb menor concurrència i en concentracions aïllades, però es van produir xocs que van acabar amb diversos palestins ferits de bala a les localitats cisjordanes de Ramal·la i Hebron, i a la Franja.

Paral·lelament, l'Exèrcit israelià va bombardejar posicions del moviment islamista Hamàs a la franja de Gaza en resposta al llançament de projectils cap a Israel per part de les milícies palestines, va informar un comunicat militar.