Els expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán van insistir que desconeixien possibles irregularitats a les ajudes dels ERO, perquè la Intervenció no els va alertar, durant la lectura dels seus escrits de defensa davant el tribunal que jutja el cas en l'Audiència de Sevilla.

Després que el president del tribunal, Juan Antonio Calle, permetés dimecres que es llegissin els escrits d'acusació de la Fiscalia Anticorrupció i el PP-A contra els expresidents i els altres 20 exalts càrrecs de la Junta processats, la majoria dels advocats va decidir que se sentissin també a la sala les seves conclusions exculpatòries, començant pels de Chaves i de Griñán.

Chaves, que s'enfronta a deu anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació (el PP-A afegeix un altre d'associació il·lícita pel qual li demana dos anys de presó), sol·licita la seva absolució a l'escrit de defensa llegit perquè «desconeixia els procediments concrets pels quals es canalitzaven les ajudes» en no ser aquesta la seva funció com a president.

«Ni coneixia ni va poder conèixer les suposades irregularitats vinculades a la concessió de les ajudes sociolaborals, ja que ningú el va advertir d'això i l'interventor general tampoc va considerar oportú utilitzar el mecanisme de l'informe d'actuació», afegia l'escrit llegit en la segona sessió del judici pel qual seu a la banqueta d'acusats.

L'altre expresident socialista, José Antonio Griñán, que s'enfronta a 6 anys de presó i 30 d'inhabilitació perquè la Fiscalia i el PP l'acusen a més de malversació de cabals públics, defensa també que «totes les actuacions del Consell de Govern» sobre aquesta qüestió d'aquests ajuts es van fer amb els corresponents «informes» favorables, i les modificacions pressupostàries dels quals per pagar-les va aprovar el Parlament.

Peça política

Des de dimecres es jutja la peça política del cas ERO, sobre el sistema pel qual entre 2001 i 2011 el Govern del PSOE andalús va repartir més de 854 milions d'euros en ajudes sociolaborals de manera «arbitrària» i «sense control», segons la Fiscalia i les acusacions populars del PP i Manos Limpias.

Chaves, Griñán, 6 exconsellers dels seus respectius governs i altres 14 exresponsables polítics estan acusats de crear o mantenir aquest sistema, propiciant que part dels diners (741 milions segons Anticorrupció) acabessin en mans d'«entitats i persones que no complien els criteris» i «en quantia inadequada».