Els fiscals de Nova York i del Districte de Columbia van anunciar que interposaran sengles demandes per evitar que es consumi la decisió de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) de suprimir la neutralitat a la xarxa, que garantia internet com un servei públic als Estats Units. El fiscal general de Nova York, Eric Schneiderman, va avançar que liderarà una bateria de demandes des de diferents estats del país amb l'objectiu d'«aturar» el resultat de la votació a la FCC per la qual s'acaba amb la norma de 2015 que impedia que les proveïdores d'internet tinguessin potestat sobre el bloqueig o l'alentiment de portals en línia.

L'abolició de la regla de 2015, impulsada per l'expresident Barack Obama, suposa de facto que les proveïdores d'internet podran bloquejar o alentir el tràfic de portals al seu gust, sense importar el tipus de contingut, com ara mitjans de comunicació o webs de difusió de vídeos.

«És un cop als consumidors i a tots els que es preocupen per un internet lliure i obert», va afirmar Schneiderman, que va considerar que l'aprovació de la nova regulació suposa «un regal de Nadal anticipat». El fiscal general ha liderat en els últims mesos una investigació de la seva oficina sobre un registre massiu de comentaris a la proposta de la FCC, en total 22 milions, dels quals almenys dos milions es van produir des d'identitats suplantades. Per aquesta raó, ell i altres 18 fiscals generals estatals van reclamar que la votació es posposés, a més d'algunes veus del Partit Republicà, fet que finalment no es va produir.

Per part seva, la Comissió Europea (CE) va assegurar que «continuarem protegint la neutralitat de la xarxa» al territori de la Unió Europea (UE). «Seguirem protegint la neutralitat de la xarxa a Europa, garantint que tot el tràfic sigui tractat de manera igualitària», va indicar la CE a Twitter.

Va afegir que «cada europeu ha de poder tenir accés a un internet obert», i va deixar clar que a la UE no es pot «bloquejar o discriminar el contingut, les aplicacions o els serveis en línia».

Al juny de 2015 la UE va aprovar per primera vegada una normativa per protegir la neutralitat de la xarxa, de manera que els internautes poguessin accedir als continguts de la seva elecció sense que aquests fossin bloquejats o degradats (per exemple, alentits en velocitat) de manera injusta. A més, la legislació prohibia que pagar per l'accés a aquests continguts o serveis pogués suposar una prioritat o privilegi per arribar-hi. Aquesta norma preveia que tot el tràfic a internet sigui «tractat de la mateixa manera» amb únicament una sèrie d'«excepcions estrictes i clarament identificades amb l'interès públic».

Paral·lelament, l'Associació d'Internautes (AI) vetllarà perquè les lleis europees i espanyoles garanteixin la neutralitat a la xarxa davant de possibles temptacions de les operadores telefòniques d'intentar trencar-la, fent-se ressò dels canvis legislatius aprovats als Estats Units. El president de l'AI, Vicente Domingo, va assegurar que «lamentablement els primers perjudicats per l'aniquilació de la neutralitat a Estats Units seran els internautes nord-americans», i indirectament també els de la resta del món, que a la llarga també es veuran afectats, donada la globalitat d'internet, segons Domingo.