Tres condemnes per temptativa de furt i, sobretot, un aplaudiment de magistrats, personal de la neteja, fiscals, agents judicials, periodistes i guàrdies de seguretat van posar punt i final a l'últim dia de treball del jutge José Castro, que es jubila avui. Tot i que va començar la jornada demanant no ser recordat com «el jutge que va imputar una persona determinada», passarà a la història per la instrucció d'una peça separada en una de les seves últimes causes de corrupció, el cas Nóos, per la qual van ser jutjats la infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarin.
Però el final de la seva darrera el van constituir tres judicis ràpids com els milers que ha jutjat en els seus 41 anys de trajectòria professional, amb uns llagostins, una consola de vídeo-jocs i dos discos durs d'ordinador com a protagonistes. Castro va dictar les seves tres últimes condemnes per a dos lladres, un d'ells reincident que va voler emportar-se el sopar de Nadal i una Nintendo el mateix dia de dues botigues diferents. Pagaran multes d'entre 80 i 180 euros i hauran d'indemnitzar els comerços per trencar a cops les carcasses que protegien el que van intentar furtar sense èxit.
Després dels tres judicis ràpids, seguits amb inusitat interès i tal enrenou de càmeres de televisió que van portar Castro a disculpar-se amb un dels condemnats «pels flaixos» que el perseguien a ell, el magistrat encara va haver d'esperar per al que creia que era un judici derivat a última hora pel jutjat de guàrdia.
Llavors van entrar un a un a la diminuta sala de vistes els altres companys del Jutjat d'Instrucció número 3 amb qui ha compartit el dia a dia en el tram final de la seva carrera professional, així com diversos magistrats i molts treballadors dels jutjats que no van voler faltar a l'homenatge improvisat en forma d'aplaudiment que va rebre Castro com a tribut. Ho va agrair protestant per la trampa i confessant-se poc preparat per a tantes emocions, el dia abans del seu 72è aniversari, data que marca el final de la seva carrera.
«La jubilació forçosa per raó d'edat no és una cosa que et caigui sorprenentment com un test un dia de vent, és una cosa que ja veus venir i per tant et prepares», i en el seu cas doblement perquè la seva retirada estava prevista fa dos anys però es va ajornar amb una pròrroga, va explicar.
«Creia que estava preparat amb certa dosi de duresa per afrontar el comiat i m'ho vaig passar malament quan em vaig acomiadar dels companys d'Instrucció i ho passaré més d'aquí a una estona quan m'acomiadi dels companys del jutjat d'Instrucció número 3», va relatar.
No elegeix per al record cap moment en especial de la seva trajectòria professional de 40 anys: «Em quedo amb una pila de coses però amb cap cas en concret. Jo no voldria ser el jutge que va imputar una persona determinada perquè hi ha hagut molts casos i potser a nivell de sensibilitat no siguin els més notoris».
«He passat trenta anys i escaig sense imputar aquesta senyora i només els últims, crec que des de 2010, i després en els tres o quatre últims anys ha estat quan ha ocorregut això. No voldria passar però vostès diran si passo o no passo, o passo a l'oblit que serà el més raonable, segurament», va assenyalar als periodistes. «La sentència del cas Urdangarin ha de respectar-se, acatar-se i esperar al que decideixi el Suprem», va assenyalar el jutge.
Deixarà enrere els seus primers anys com a jutge a Dos Hermanas, Arrecife i Sabadell i els 27 com a titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, on l'estiu de 2010 va obrir una peça separada sobre l'Institut Nóos, dins de la macrocausa del Palma Arena, la decisió que el va posar en el focus mediàtic i per la que preferiria no ser recordat.
Seguirà impartint classes
Ahir es va acomiadar dels jutjats sense explicar a què dedicarà el molt temps lliure que tindrà des d'ara, més enllà que seguirà impartint classes. Encara que l'han temptat, només descarta completament fer el salt a la política: «No té sentit que jo pugui entrar en política si resulta que per raó de l'edat no puc fer de jutge». Un parell d'entrevistes, moltes abraçades, bons desitjos i diverses selfies van completar el dia abans del seu particular comiat: «Qui vol la toga?».
