La Comissió Europea (CE) va donar llum verd a l'activació de l'anomenada «opció nuclear» dels tractats europeus contra Polònia, un procés legal previst per a actuar contra violacions de l'Estat de Dret als països europeus que respon a la polèmica reforma del sistema judicial impulsada per Varsòvia i que a la pràctica suposarà la retirada del seu dret de vot dins de la UE. «Tristament, les nostres preocupacions s'han aguditzat. En un període de dos anys, s'ha adoptat un nombre significatiu de lleis que posen en seriós risc la independència de la Justícia i de la separació de poders a Polònia», va assegurar el vicepresident de l'executiu comunitari, Frans Timmermans, veu de l'organisme en assumptes d'Estat de Dret.

L'última reunió de l'any del col·legi de comissaris europeus va concloure amb l'enviament al Consell d'una proposta raonada per demanar-li que adopti una decisió en el marc de l'article 7 del Tractat de la Unió Europea (UE), que podria deixar Polònia sense dret de vot en aquesta institució i que s'activa per primera vegada des de la seva creació.

Motiven aquesta decisió les reformes impulsades pel partit governamental Llei i Justícia (PiS), de tall conservador, al sistema judicial polonès, que preocupen Brussel·les per posar en dubte la separació de poders. Entre d'altres canvis, permeten el president del país decidir si prolonga els mandats de diversos jutges del Tribunal Suprem o per quant temps ho fa, alhora que el ministre de Justícia exerceix també el paper de fiscal general.

«El patró comú d'aquestes reformes és que els poders legislatius s'estableixen de manera que la majoria que governa interfereix en la composició i el funcionament d'aquestes autoritats judicials, fent que la independència judicial sigui inexistent», va explicar Timmermans.

La decisió marca un punt d'inflexió en l'estira-i-arronsa que enfronta Varsòvia i Brussel·les pràcticament des de l'arribada del PiS al govern al desembre de 2015, amb l'obertura per part de la CE al gener de 2016 d'un diàleg amb les autoritats poloneses sobre aquest mateix tema.

Per part seva, el president polonès, Andrzej Duda, va anunciar que ratificarà les polèmiques lleis aprovades pel Parlament per reformar el Tribunal Suprem i el Consell Nacional de la Judicatura, tot i les advertències de la Comissió Europea. Duda va afirmar que són normes que aporten «molt bones solucions» per democratitzar i millorar el sistema judicial «i que tornarà als ciutadans la fe en la justícia, la fe en els tribunals polonesos i la fe en l'administració de justícia».

Davant les multitudinàries manifestacions a l'interior del país i les advertències des de l'estranger, l'estiu passat el president polonès es va negar a ratificar els dos projectes i els va reformular, però les noves versions, aprovades aquest mes pel Parlament, també han estat durament criticades. Duda va destacar que els últims projectes contenen «importants diferències» respecte els primers que va vetar i va assegurar que escolta amb desgrat les veus que afirmen que es polititza el sistema judicial.