Un telegrama ratifica els 10.000 morts a Tiananmen

L´ambaixador de Londres a Pequín detallava el 1989 dades silenciades per les autoritats xineses de l´atac indiscriminat al moviment prodemocràcia

24.12.2017 | 06:30

Almenys 10.000 persones van morir en la matança de Tiananmen perpetrada a Pequín el juny de 1989, enfront d´anteriors càlculs que parlaven d´entre 200 i 2.700 víctimes, segons un document de la diplomàcia britànica recentment desclassificat que ha publicat la web hongkonguesa HK01.
Es tracta d´un telegrama del llavors ambaixador de Regne Unit a Pequín, Alan Donald, remès al Ministeri d´Afers exteriors britànic el 5 de juny (un dia després de la matança) i desclassificat el passat mes d´octubre en els Arxius Nacionals de Londres. La missiva ofereix detalls fins ara desconeguts d´un dels esdeveniments més destacats i greus de la Xina recent, però sistemàticament silenciat per les autoritats d´aquest país.
«El mínim estimat de civils morts és de 10.000», va escriure Donald en el telegrama, on es revelen llocs d´enfrontament entre exèrcit i civils que fins ara es desconeixien, com el barri de Shilipu, als afores orientals de la capital.

«Font confiable»
Segons el document, la font de totes aquestes dades és un «membre del Consell d´Estat» (Gabinet de la Xina), al que qualifica d´amic i «font confiable, capaç de separar els fets de l´especulació i els rumors». En el telegrama de tres pàgines s´assenyala que va ser l´Exèrcit 27 de les Forces Armades xineses, habitualment destinat a la província central xinesa de Shanxi, el responsable de les «atrocitats» perpetrades a Pequín i s´assegura que un 60 per cent dels reclutes d´aquesta formació eren «analfabets» i «primitius».
Dirigits per Yang Zhenhua, qui segons la missiva era nebot del llavors president xinès, Yang Shangkun, els soldats de l´Exèrcit 27 van ser inicialment informats que anaven a participar en unes maniobres que havien de ser gravades per a un documental televisat i durant deu dies no van rebre notícies de les protestes que succeïen a Pequín. «Els primers atacs van ocórrer a Mucidi i Shilipu (barris situats en importants zones d´accés a la capital), les tres primeres onades van ser detingudes pels manifestants (...) i les tropes de l´Exèrcit 27 van ordenar disparar a la multitud (civils i soldats d´altres esquadrons) abans d´atropellar-los amb els seus vehicles blindats», assenyala el document.
Afegeix que un dels conductors d´aquests vehicles blindats que van contribuir a la matança, després de sofrir un accident durant els enfrontaments, «va quedar trastornat i ara exigeix ser executat per les atrocitats que va cometre».
Respecte a la plaça de Tiananmen, principal escenari durant mes i mig de protestes reprimides per l´exèrcit els dies 3 i 4 de juny de 1989, el document subratlla que als manifestants allí presents teòricament se´ls va donar una hora per desallotjar el lloc «però després de cinc minuts els blindats van atacar».
Aquest atac indiscriminat, en el qual s´assegura que soldats xinesos també van ser atropellats pels vehicles militars, sembla desmentir anteriors testimoniatges en els quals s´assegurava que a la plaça de Tiananmen no s´havien produït massa incidents violents i que aquests s´havien concentrat en els accessos a la ciutat.
El telegrama abunda en detalls cruels, com el que assenyala que els soldats de l´exèrcit van rematar companys ferits, que quatre joves estudiants ferides «van pregar per les seves vides però van ser atacades amb baionetes» o que una mare va ser assassinada davant de la seva filla de tres anys.
També es denuncien atacs a ambulàncies, fins i tot militars, que van intentar assistir els ferits, en un relat que sembla descriure un fins llavors desconegut enfrontament aquells dies entre els diferents esquadrons de l´Exèrcit xinès destinats a reprimir les protestes pro democràcia.
«Alguns van considerar que altres esquadrons atacarien l´Exèrcit 27, però no tenien munició», s´assenyala al document, en el qual s´afirma que hi havia perill d´una guerra civil entre grups oposats del règim i de l´exèrcit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema