L'any passat es va produir un agreujament de la guerra al Iemen i de l'epidèmia de còlera que pateix aquest país, que segons el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) ja arriba al milió de casos. També altres crisis humanitàries han anat a pitjor, com la violència i el desplaçament a la República Centreafricana o el desproveïment a Veneçuela. Per a l'any que acaba de començar, l'ONG Acaps augura molts fronts oberts. Així, en el seu informe «Visió de conjunt humanitària: Anàlisi de les principals crisis el 2018», aquesta organització especialitzada en el monitoratge d'assumptes internacionals alerta sobre el deteriorament que s'està produint en àmbit global a llocs com Líbia o l'Afganistan. Aquestes són algunes de les principals crisis humanitàries que veurem el 2018:

L'Afganistan. L'esforç del Govern afganès per controlar àrees urbanes ha deixat el camp lliure als talibans per apoderar-se del medi rural. Així, el 2017, els insurgents controlaven almenys 19 districtes del país i, el que és més greu, en alguns torna a florir el cultiu massiu de rosella, amb un augment del 67% respecte al 2016. De la rosella s'extreu opi -necessari per a l'elaboració d'heroïna-, que ja és la principal font de finançament talibà. Acaps alerta que l'empitjorament de la seguretat posarà en perill l'accés dels civils al subministrament d'aigua i menjar.

República Centreafricana. La reducció del contingent de pacificació internacional a principis de 2017 va crear un buit de seguretat aprofitat per milícies rivals que han llançat continus atacs contra civils que han estès la violència i el pànic a grans àrees del país. El 2018, la capacitat dels grups armats per augmentar el seu poder i el seu accés a traficants d'armes augura més desplaçaments de població i un greu deteriorament de la situació humanitària.

República Democràtica del Congo. L'any 2017 ha vist un greu empitjorament de la violència intercomunitària a la regió de Kasai i el llac Tanganyka. L'aparició de grups armats ha provocat la fugida de gairebé dos milions de persones. A més, el retard de les eleccions i els dubtes de l'oposició respecte a les intencions del president Kabila de perpetuar-se en el poder poden portar a un esclat social i a més repressió política que agreugi les fortes divisions internes.

Líbia. Des de la caiguda del règim de Gaddafi el 2011, Líbia és un caos polític en què creixen senyors de la guerra i en el qual diferents milícies -inclosa la branca local de l'Estat Islàmic-, es disputen el ­territori en un país fragmentat. Aquest buit de poder, augura Acaps, empitjorarà el 2018. L'ONG alerta en el seu informe que Líbia seguirà sent la base des de la qual milers d'immigrants intentaran arribar a Europa, tot i que per fer-ho molts arrisquenr la vida i cauen en cruels xarxes d'esclavitud.

Veneçuela. La crisi política viscuda el 2017 tindrà la seva continuació aquest 2018, estableix l'estudi d'Acaps, així com l'erosió de les institucions democràtiques i el desproveïment i la hiperinflació que han disparat les taxes de pobresa i descontentament social. A més, l'encariment de la cistella de la compra bàsica provocarà desordres socials i un enrocament del Govern de Nicolás Maduro davant de l'oposició.

Birmània. L'èxode de l'ètnia Rohingya des de finals d'agost ha estat descrit per l'ONU com una «neteja ètnica de llibre». Més de 600.000 persones han estat expulsades de les seves llars per l'Exèrcit birmà amb gran crueltat i han desbordat les limitades capacitats d'acollida de Bangladesh. Les condicions dels camps de refugiats en aquest país es veuran tensionades a l'extrem i Acaps adverteix del risc de fam i malalties.