«Desemparats i maltractats pel 112», així afirmen que es van sentir els set joves que van haver de passar la nit atrapats a El Angliru, en xandall i esportives i en un tot terreny de cinc seients. De fet, la segona trucada que van fer al 112 per alertar de la seva situació la van gravar perquè, com expliquen, «ens vam sentir maltractats per ells. No és normal que truquis per demanar auxili, et deixin sol i es riguin de tu per telèfon», expliquen els joves, que afegeixen que

«ens van dir que baixéssim els 5 quilòmetres caminant i pugéssim nosaltres mateixos a portar roba d'abric a la resta, que ja érem grans per saber el que fèiem i que ho hauríem d'haver pensat abans això d'anar amb esportives».

La conversa

Aquest és un extracte de la conversa telefònica entre el 112 i els joves atrapats:

Operadora: «El cap de sala em diu que no s'enviarà a ningú. Que ja ho sap la Guàrdia Civil, que el cotxe pot quedar allà, que baixin caminant».

Jove: «Però si estem sense roba...»

Operadora: «Doncs llavors, el que està sense roba haurà de quedar-se al cotxe esperant i els altres baixar i després pujar-la».

Jove: «Anem amb esportives».

Operadora: «Doncs ho haurien d'haver pensat abans de pujar en aquest estat a la carretera».

Jove: «Ja, però és que quan vam pujar hi havia quatre dits».

Cap de sala del 112: «"Quan van pujar, l'alerta ja estava donada».

Jove: «Però cinc hores aquí...».

Cap de sala: «Bé, doncs... i si no es mouen seran més, eh?»

Jove: ·D'acord, d'acord»

Cap de sala: «Vostès sabien al que s'exposaven».

Jove: «Et dic que això ho portaré als tribunals».

Cap de sala: «Em sembla perfecte».

Jove: «I l'equip de rescat, per a què existeix llavors?»

Cap de sala: «I vostès, surten amb un vehicle sense cadenes quan hi ha avís de temporal?».

Jove: «És un 4x4 amb bloqueig i amb tot ...».

Cap de sala: «Sí, 4 per 4, setze... sí, vinga, vinga... Bona nit».