Fatima Imam, advocada nigeriana: «El conflicte amb Boko Haram va més enllà de les nenes de Chibok»

Denuncia l'estigma de les dones segrestades pels milicians i defensa un paper per a les dones en la construcció de la pau

05.02.2018 | 07:09
Fatima Imam.

El conflicte amb el grup islamista Boko Haram que va començar al nord-est de Nigèria i s'ha estès als països veïns del llac el Txad "va més enllà de les nenes de Chibok", assegura l'advocada Fatima Imam que, com a presidenta de la Federació Internacional de Dones Juristes a l'estat nigerià de Borno, coneix bé l'impacte que l'actuació dels milicians, però també de les forces de seguretat, té en les vides dels habitants de la regió, principalment les dones.

"El que passa va més enllà de les nenes de Chibok", defensa visiblement molesta Imam, subratllant que només es parla d'aquest grup de més de 200 nenes segrestades d'una escola secundària a l'abril de 2014 --bona part de les quals han estat alliberades--, però "hi ha moltes comunitats en les quals hi ha hagut centenars de dones i nenes segrestades i que no estan rebent l'atenció dels mitjans i ningú parla d'elles".

"Què passa amb aquests altres centenars de nenes que hem perdut? Què passa amb elles? Ningú parla d'elles i no s'estan fent esforços per alliberar-les o trobar-les" com sí que s'han fet amb les nenes de Chibok, lamenta en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de la seva visita a Madrid aquesta setmana convidada per Oxfam Intermón.

Segons explica l'advocada i activista, les dones són les "més afectades" pel conflicte, d'una banda perquè són víctimes dels atacs dels islamistes, però també són segrestades i obligades a casar-se amb els milicians, convertides en esclaves sexuals, "fins i tot venudes", o forçades a perpetrar atemptats. D'altra banda, també sofreixen abusos per part de les forces de seguretat.

A això se suma, afegeix, que moltes han quedat vídues o els seus marits han desaparegut, per tant es converteixen en caps de família en una societat tremendament patriarcal en la qual no compten amb la formació i els mitjans per sustentar a les seves famílies, la qual cosa les exposa a "més riscos" i les deixa en una situació de vulnerabilitat. En alguns casos, la desesperació les porta fins i tot a oferir sexe a canvi d'aliments.

"No s'escolta a les dones i se les relega i les pròpies dones ho han acceptat i no s'atreveixen a parlar en veu alta", lamenta Imam, subratllant que davant del domini dels homes en totes les esferes "són poques les dones que coneixen els seus drets i fins i tot són moltes les que condonen els abusos dels quals són víctimes i no s'atreveixen a denunciar", entre altres coses, subratlla, perquè socialment es considera que cal "guardar silenci".

Impunitat a tots els nivells


Davant d'aquesta situació, i davant la "impunitat imperant a tots els nivells", Imam i la seva organització treballen per ajudar les dones a que coneguin els seus drets, denunciïn els seus agressors, ja siguin les seves parelles sentimentals, els milicians de Boko Haram o els membres de les forces de seguretat, i busquin justícia.

"Si les violen no ho expliquen, o no saben què dir o on acudir. I si no parlen, com se les pot ajudar i abordar la qüestió de la impunitat?", subratlla l'activista, denunciant que en el cas dels membres de les forces de seguretat són jutjats pels seus propis tribunals, el que genera "desconfiança".

Però si l'accés a la justícia és un repte per a les dones víctimes d'abusos, un altre dels grans reptes als quals s'enfronta Borno, incideix Imam, és l'"estigma" que sol pesar sobre les dones que han estat segrestades per Boko Haram i que aconsegueixen escapar o són alliberades. "La majoria de les comunitats no accepta a aquestes dones, els diuen espies, els diuen 'esposes de Boko Haram', però especialment rebutgen als fills amb els quals arriben fruit de les seves relacions amb milicians" pel que es produeix una "revictimització", lamenta.

"La gent en les comunitats ha d'entendre el que aquestes dones han sofert. Ningú vol ser segrestat, és una cosa que els passa, no ho trien", defensa Imam, que considera que "el mínim que es pot fer és acceptar-les i oferir-los suport, perquè en estigmatitzar-les estem empitjorant la situació".

Davant d'aquest rebuig, que se suma al trauma que ja han viscut, i la falta de suport que solen rebre per tirar endavant, no és d'estranyar, reconeix l'activista, que algunes d'elles prefereixin tornar amb els milicians.

Les dones, part del problema i de la solució


Imam, que també dirigeix la Xarxa d'Organitzacions de la Societat Civil de Borno, lamenta que les dones siguin "part del problema" perquè elles mateixes rebutgen a aquelles que han estat segrestades pels milicians i volen tornar a les seves comunitats. Davant d'això, des de la seva organització tracten de treballar per conscienciar a les dones i que s'identifiquin amb el que han sofert les segrestades i les ajudin.

Però les dones també han d'estar presents en la construcció de la pau. "Tret que les comunitats reconeguin el potencial que tenen les dones no hi haurà progressos però ara com ara no se les inclou en l'ajuda ni en la presa de decisions", denuncia, reclamant la presència de les dones.

El conflicte amb Boko Haram és un conflicte complex que abasta múltiples aspectes, no només a les dones, subratlla l'activista. "Hi ha necessitats aclaparants en matèria nutricional, de salut, i per construir la pau", explica, reclamant el suport de la comunitat internacional perquè les persones de la regió puguin recuperar la seva "dignitat i restaurar la seva esperança". "Ningú vol alimentar-se amb ajuda sinó que el que volem és ser capaces de sustentar-nos nosaltres mateixos", recalca.

No obstant això, admet, cal ajuda a curt termini per afrontar la situació d'emergència humanitària actual --hi ha 10,8 milions de persones necessitades d'ajuda a la regió de Llac el Txad, 8,5 milions d'elles a Nigèria-- i hi ha "gent que mor de gana i nens desnutrits", però sobretot ajuda a llarg termini "per talalr les causes a l'arrel d'aquesta insurrecció perquè no continuïn en un cercle viciós".

Entre aquestes causes, Imam identifica l'atur, la mala governança o la corrupció, però també el fet que el nord-est de Nigèria era ja abans de l'emergència de Boko Haram una de les regions amb menors nivells d'educació i més pobres del país.

L'educació com a eina enfront de Boko Haram


Per això, defensa, l'educació ha de ser una de les eines clau per combatre Boko Haram i la seva ideologia, ja que si es permet que aconsegueixi el seu objectiu d'acabar amb l'educació que considera occidental --el seu nom en traducció lliure seria 'l'educació occidental està prohibida'-- hi haurà "una generació perduda"

D'altra banda, Imam considera "exagerat" que Boko Haram estigui gairebé derrotat, com assegura el Govern nigerià, encara que sí que reconeix que en els dos o tres últims anys s'han produït "millores considerables" i ara el grup terrorista actua més fora de les ciutats del que ho feia abans. "Hi ha un fals sentiment de seguretat però l'atmosfera segueix sent tibant i fràgil i segueix havent-hi atacs, així que és uma qüestió de ser en el lloc equivocat al moment equivocat", subratlla.

Imam coneix els riscos que la seva tasca per promoure els drets de les dones a Borno comporta riscos, si bé assegura que fins ara no ha rebut amenaces. "Això és el que m'apassiona, el que cosa m'agrada fer, parlar en nom de la gent. Jo crec en donar veu a aquelles persones les veus de les quals normalment no són escoltades i ho veig com una oportunitat de fer la meva pròpia aportació", rebla.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema