El cost econòmic directe que ha tingut la banda terrorista ETA per a l'Estat des de 1970 fins al 2013 ha superat els 25.000 milions d'euros, segons explica el llibre La bolsa y la vida, que analitza els efectes que va produir l'activitat terrorista sobre l'economia i l'entorn empresarial, així com les diferents fonts de finançament d'ETA, en què s'inclou l'extorsió, els segrestos i els robatoris.

Per realitzar el càlcul del cost econòmic directe que ha suposat la banda terrorista per a les arques de l'Estat, els autors han utilitzat un informe pericial de novembre de 2004 realitzat arran d'un sumari obert pel llavors jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón. L'esmentat document estava dividit en dues parts. La primera anava des de 1970 fins al 1993, i per realitzar-la els pèrits judicials es van basar en un llibre de Florencio Domínguez.

El cost en aquests anys va arribar als 2.889 milions d'euros, dels quals el més elevat va ser pel tancament de la central nuclear de Lemoiz: 2.378 milions d'euros. Tot darrere hi ha les despeses del Consorci de Compensació d'Assegurances, 207 milions d'euros; l'autovia Navarra-Guipúscoa, 98,5 milions; els segrestos, extorsions i atracaments, 86,7; els costos laborals i sanitaris, 49,15 i les indemnitzacions pagades, 69,9.

Per al càlcul del cost entre 1994 i 2003, els pèrits judicials van recollir informació dels diferents ministeris, direccions generals i conselleries implicades en la lluita contra ETA i en les conseqüències derivades de la seva activitat. Així ,van xifrar aquestes despeses en 7.304,97 milions d'euros.

El gruix se'l torna a emportar una altra partida pel tancament de la central nuclear de Lemoiz, 2.964 milions d'euros, i per darrere hi ha la despesa de les direccions generals de Policia i Guàrdia Civil, 1.327,55 i 1.260,72 milions respectivament.

El Govern basc hauria gastat 666,86 milions d'euros. A més, l'Estat va gastar 335,46 en indemnitzacions a víctimes del terrorisme; 268,78 de pensions per classes passives i 145,73 de la Secretaria d'Estat de Seguretat. Un total de 122,243 corresponen al Consorci de Compensació d'Assegurances; 89,440 de pensions a la Seguretat Social; 86,90 milions d'Institucions Penitenciàries i 36,1 milions per a la seguretat dels partits polítics.

La suma de tots dos períodes ascendeix a 10.196,94 milions d'euros, als quals cal afegir 4.000 milions més gastats en el primer període en partides policials, penitenciàries i de seguretat, que no es van contemplar a l'estudi inicial. Al costat d'elles, hi ha les despeses des de 2004 fins el 2013, fet que eleva la xifra fins als 20.000 milions d'euros.

Després d'aplicar la inflació acumulada durant els últims tretze anys, les despeses directes ocasionades per ETA se situen en poc més de 25.000 milions d'euros, dels quals el 90 per cent d'aquesta «factura del terror» ha anat a càrrec de tots els ciutadans espanyols.

Els autors del llibre expliquen que és difícil de mesurar la pèrdua del PIB que s'ha produït per culpa del terrorisme al País Basc, però precisen que la taxació del cost del terrorisme del 10 per cent establerta per l'estudi d'Abadie i Gardeazabal en la seva anàlisi fins el 1998 es difumina si l'anàlisi segueix el seu curs fins a la fi de l'activitat d'ETA el 2011.

Segons el model que apliquen els mateixos autors del llibre, el País Basc sense ETA «creix amb més força» que quan actuava la banda terrorista. Exposen, en aquest sentit, l'«alleujament» que va suposar la treva de 1999 i el cessament definitiu de la violència a partir del 2011, que poden taxar en un 2,9 i un 0,9 per cent respectivament en el creixement del PIB per càpita.

No obstant això, precisen que no resulta lícit acumular aquests percentatges al llarg del temps perquè els efectes benèfics inicials de la fi de la violència tendeixen a desaparèixer a mig termini. Aquests investigadors analitzen també si ETA va poder tenir influència en la decadència industrial d'Euskadi, però conclouen que tot i que va constituir un «factor agreujant», no va ser l'únic, ja que es va barrejar amb la resta de factors causants de la pèrdua de posicions del País Basc.

Segons l'opinió dels autors, el principal cost del terrorisme no queda recollit en una xifra de PIB determinada o en un nombre concret d'inversions perdudes, sinó en la «intoxicació» d'alguns dels vincles que conformen la societat, «corrompent» les seves relacions laborals, mercantils i polítiques. «Aquest és el verí del qual més temps trigarà a curar-se el País Basc», conclouen.