El Tribunal de Comptes considera que les aportacions públiques que reben els grups municipals són recursos dels partits, i «un cop formen part» d'ells, poden ser destinades a campanyes electorals, tot i que reconeix que hi ha un cert buit legal sobre aquest tema. En relació amb els anys 2014 i 2015, l'òrgan fiscalitzador indica que Ciutadans no va aportar prou documentació en els seus comptes sobre el traspàs del seu grup parlamentari a Catalunya.

Així ho van expressar les conselleres del Tribunal de Comptes María Dolores Genaro i María José de la Fuente a la comissió d'investigació del finançament dels partits del Senat, davant la qual va comparèixer a la segona sessió monogràfica centrada en les finances de ciutadans. En el fòrum només participa el PP davant el boicot de l'oposició, que el considera una maniobra de distracció de la comissió del Congrés centrada en el suposat finançament il·legal dels populars.

Davant la insistència del PP amb la desviació que fa Ciutadans de les assignacions públiques de grups municipals i autonòmics al compte del partit, i que, segons la seva opinió, podria haver sufragat campanyes electorals, les tècniques van assenyalar que «una vegada» que s'atorguen, els ajuts públics poden ser utilitzats per a campanyes públiques causa de la falta legislació sobre aquestes aportacions.

«Les aportacions que reben dels grups municipals són recursos i formen part dels recursos dels partits, una vegada que en formen part, els partits li donen la destinació que estimen oportuna», va explicar Genaro, preguntada per la fiscalització d'aquesta assignació pública. «Quan comptabilitzem les campanyes, comprovem que tots els recursos emprats siguin aportacions del partit, dels seus fons, però no es pot identificar d'on van venir aquest fons inicialment. Podrien venir de grups municipals, dels parlamentaris o de donacions», va destacar.

Les dues conselleres van apuntar que hi ha un buit legal pel que fa a la utilització de les assignacions públiques de grups parlamentaris i municipals, tot afegint que els reglaments dels parlaments són «poc concrets» sobre «el que són les subvencions i perquè són».

Buit legal sobre el destí dels fons

«Hi ha un buit sobre si haurien d'existir limitacions a la destinació dels fons que reben els grups parlamentaris i municipals», va explicar Genaro, mentre De la Fuente va fer referència a un text del Tribunal de Comptes que ja el 2001 va destacar la «conveniència» que la subvenció s'apliqués per a la seva finalitat.

Per altra banda, el secretari de Finances de Ciutadans, Juan Carlos Cuadrado, va mantenir una tensa discussió amb el PP a la comissió d'investigació del finançament dels partits al Senat, en què els populars van acusar el gerent «taronja» de «negar la realitat» i «disfressar-la», a més de «tenir un embolic» amb els seus comptes. Cuadrado va respondre afirmant que lliurarà documentació a la comissió en discos durs que «espera que no trenqui» el PP.

A la segona sessió monogràfica sobre els comptes de Ciutadans es va viure la major brega en el temps que porta funcionant la comissió. Els atacs creuats sobre les subvencions dels grups municipals i parlamentaris i sobre la transparència de les finances van fer saltar espurnes entre el portaveu del PP, Luis Aznar, i el responsable de les finances de Ciutadans.

Aznar va incidir en l'opacitat de Ciutadans, acusant-lo de desviar diners dels seus grups parlamentaris i municipals al partit. Per la seva banda, Cuadrado va reivindicar l'«esforç de transparència» de la seva formació.