25 de febrer de 2018
25.02.2018

L'escassetat d'aigua és ja un dels principals factors d'inestabilitat

?El Fòrum Econòmic Mundial inclou aquest fenomen entre les amenaces mundials potencialment més greus, per davant de les catàstrofes naturals

25.02.2018 | 00:48
Sequera en una zona rural de Castella-la Manxa.

El cap dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units va llançar fa uns dies una advertència sobre els perills del canvi climàtic. «Els efectes de les tendències a llarg termini cap a un clima més càlid, més contaminació atmosfèrica, pèrdua de biodiversitat i escassetat d'aigua probablement alimentaran el descontentament econòmic i social i possiblement els disturbis, el 2018», va alertar Dan Coats, director d'Intel·ligència Nacional. «Els últims 115 anys han estat el període més càlid a la història de la civilització moderna i els anys més recents han estat els més càlids registrats», va asseverar davant la Comissió d'Intel·ligència del Senat.

De fet, molt abans de la sequera a Ciutat del Cap, que podria deixar l'urbs sud-africana sense aigua corrent a partir de juny, i fins i tot anteriorment a l'entrada en escena del canvi climàtic, el món ja vivia una crisi d'aquest recurs vital. Els senyals que les reserves d'aigua dolça perillaven eren evidents: grans rius bloquejats per embassaments explotats fins a l'última gota, capes freàtiques mil·lenàries buides, aigües afectades per contaminació...

No obstant això, la segona ciutat sud-africana no patia aquests problemes. El 2014, la mitja dotzena de dipòsits que subministren aigua per als seus quatre milions d'habitants estaven plens. Però després de només tres anys d'una sequera històrica, les reserves estan al seu nivell més baix i el Govern sud-africà ha hagut de declarar l'estat de «desastre nacional».


Dècades d'alerta

A escala global, la crisi de l'aigua es perfilava des de feia dècades. El Fòrum Econòmic Mundial inclou cada any aquest fenomen entre les amenaces mundials potencialment més greus, per davant de les catàstrofes naturals, les migracions massives i els ciberatacs. A la plana de l'Indus i del Ganges, on viuen uns 600 milions de persones a l'Índia, el Pakistan i Bangladesh, «l'aigua subterrània és extreta a un ritme inaguantable i molt preocupant», constata Graham Cogley, de la universitat canadenca de Trent. I més de la meitat de l'aigua, contaminada per la sal i l'arsènic, és inutilitzable per al consum i la irrigació, segons un estudi recent.

Les capes subterrànies proveeixen d'aigua potable almenys la meitat de la humanitat, així com del 40% de l'aigua utilitzada per a l'agricultura. Però els aqüífers no s'omplen tan fàcilment com un dipòsit després d'una tempesta: a escala del temps humà, no són un recurs renovable. La majoria de regions del món ja van sobrepassar el que el climatòleg Peter Gleick anomena «el sostre de l'aigua». «La gent viu a llocs on utilitzen tota l'aigua renovable, o el que és pitjor, viuen per sobre de les seves possibilitats bombant excessivament les aigües subterrànies no renovables», explica.


Filtracions d'aigua salada

Una sobreexplotació que genera alhora infiltracions d'aigua salada i enfonsaments de terreny, enfonsant cada any una mica més desenes de metròpolis com Mèxic, Djakarta i Tòquio. «500 milions de persones al món afronten penúries tot l'any», de les quals més d'un terç a l'Índia, indica per la seva banda Arjen Hoekstra, de la Universitat de Twente a Holanda. I «el canvi climàtic ve a sumar-se a tot això», adverteix.

El planeta ja es va escalfar 1ºC des de l'era preindustrial, i podria encara sumar un o dos graus. Segons els experts de clima de l'ONU (IPCC), amb cada grau addicional, al voltant del 7 % de la població mundial perd almenys un 20% dels seus recursos d'aigua renovable. D'aquí al 2030, el món s'enfrontarà a un dèficit d'aigua del 40% si no s'actua per limitar el canvi climàtic. Al mateix temps, la demanda mundial augmentarà un 55%, sota la pressió de les metròpolis dels països en desenvolupament. «Amb l'agreujament del canvi climàtic, els impactes sobre els recursos d'aigua també empitjoraran», preveu Gleick.


Precedents

La perspectiva de comptar amb unes canalitzacions buides preocupa ja a algunes zones urbanes, com a Califòrnia, que surt d'un lustre de sequera, o São Paulo, que a punt va estar de patir un dia zero, sense aigua corrent, el 2014-2015. Grans regions d'Àfrica seran particularment vulnerables a mesura que s'agreugi el canvi climàtic. Així, a Ciutat del Cap, l'espectre del dia zero és solament un inici. «El risc d'anys secs augmenta a mesura que ens acostem al final del segle», comenta Piotr Wolski, hidroclimatòleg de la Universitat de Ciutat del Cap.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema