El Moviment 5 Estrelles (M5S) en qualitat de primera força política d'Itàlia, i la Lliga, en qualitat del partit més votat a la coalició de centredreta que lidera Silvio Berlusconi, van reinvidicar el seu dret a formar el proper govern, si bé cap de les dues opcions supera el desitjat 40 per cent que atorga la clau de la governabilitat. La nova llei electoral aprovada el 2017 busca facilitar la formació de coalicions de govern amb l'objectiu de generar estabilitat en un país en què des de 1945 hi ha hagut un total de 65 governs. No obstant això, els resultats de diumenge no ofereixen una opció de govern clara, de manera que sembla que les negociacions seran dures.
Malgrat això, tant el M5S com la Lliga van reivindicar el seu dret a governar el dia després que els grans partits tradicionals, aglutinats al voltant de Forza Italia al centre-dreta i del Partit Democràtic (PD) al centre-esquerra, patissin un contundent cop.
Les dues formacions només van aconseguir sumar al voltant del 33 per cent del vot, mentre que els dos grans partits populistes sumen en total un 50 per cent, quelcom que es veu amb preocupació, sobretot des de fora d'Itàlia, donat l'euroescepticisme que propugnen tant la Lliga com el M5S.
El partit antisistema que va crear el 2009 el còmic Beppe Grillo ha demostrat que no és flor d'un sol dia i després del bon resultat obtingut el 2013, amb gairebé el 25 per cent dels vots, passa a convertir-se ara en la primera força política al Parlament, amb més del 32 per cent. Amb el joveníssim Luigi di Maio, de 31 anys, al capdavant, el moviment ha aconseguit una clara victòria al sud del país i ara té el repte de convertir-se en un veritable partit i fer política, segons els experts. Di Maio va posar en valor els onze milions de vots rebuts per presentar-se com «una força política que representa tot el país» i reivindicar el seu dret a formar govern.
Prova de la força que Di Maio sembla tenir entre l'electorat és la seva contundent victòria per l'escó pel qual optava a Acerra, a la regió de Campània. El líder del M5S es va imposar amb el 63 per cent dels vots, mentre que el segon candidat, el del centredreta, es va quedar en el 20 per cent.
Sens dubte la gran sorpresa de la nit, encara que el propi Matteo Salvini, líder de la Lliga, portava temps vaticinant-la, va el «sorpasso» del seu partit davant del seu aliat tradicional, Forza Italia, tot i l'omnipresència de Silvio Berlusconi durant la campanya. Després de deixar enrere la seva ambició secessionista i esdevenir un partit nacional de marcat esperit anti-immigració, la Lliga va aconseguir el 18 per cent dels vots, mentre que Forza Italia es va situar en el 14 per cent.
Així les coses, Salvini va celebrar l'«extraordinària victòria» aconseguida i va reivindicar el dret de la coalició a governar, amb la Lliga al capdavant després de ser la força més votada. Així mateix, davant dels que especulen sobre una aliança entre els dos grans partits populistes, el M5S i la Lliga, va rebutjar de ple «coalicions estranyes».
L'altra cara de la moneda de l'èxit de Salvini és el fracàs de Berlusconi. Impedit d'optar a un nou mandat per estar inhabilitat després de la seva condemna per frau fiscal, l'antic primer ministre ha portat el pes de la campanya i havia apostat pel president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, com a candidat a primer ministre. La designació de Tajani, que no es va fer oficial fins dijous encara que es donava per segura, no ha estat el revulsiu que Berlusconi buscava per atraure els indecisos i aquells als quals la Lliga els genera inquietud.
Dur cop per a Berlusconi
Als 81 anys, Berlusconi ha patit un cop dur, encara que és difícil donar-lo per mort en la política italiana. El fundador de Forza Italia va complir amb el seu objectiu d'evitar la victòria del M5S, però no que la Lliga l'avancés, el que deixa el seu partit en una situació de debilitat dins de la coalició. A falta que es pronunciï encara sobre el resultat, l'antic primer ministre té un as a la màniga: la seva inhabilitació acaba el 2019 i si Itàlia tornés a les urnes podria ser candidat.
Però el gran damnificat de la jornada electoral va ser el Partit Democràtic, actualment al Govern. Els de Matteo Renzi es van quedar per sota del 20 per cent dels vots, un cop per a les aspiracions de l'antic primer ministre de tornar a governar, després de perdre més de deu punts respecte a les últimes eleccions de 2013 i la meitat respecte a les europees de 2014. Aquells comicis, els primers de Renzi en el poder, es va tancar amb un 40 per cent dels vots.
