El president de l'EBB del PNB, Andoni Ortuzar, va denunciar l'«autoritarisme» del «ranci nacionalisme espanyol» i va demanar al Govern que deixi de banda «l'amenaça i la coacció» si vol comptar amb la formació jeltzale. Segons va advertir, «ni les alertes taronges 'per vent fort de Rivera'» faran canviar de postura el seu partit en contra del 155. Per altra banda, va demanar a ETA que, «després d'embrutar el nom i la causa basca» durant dècades i «a punt de baixar definitivament la persiana», assumeixi «el seu tràgic llegat i la injustícia dels seus actes».

Durant la seva intervenció en l'Aberri Eguna, que va reunir la militància del PNB a la Plaça Nova de Bilbao, i al qual van assistir l'alcaldessa de Calella i responsable de Relacions Institucionals del PDeCAT, Montserrat Candini, i el diputat i portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, el president de la formació jeltzale va assegurar que la seva formació es troba, en l'actual situació política, «mantenint la vela, malgrat les alertes taronges».

«Atac a Euskadi»

Va advertir que «la simple existència del 155 i l'aplicació que s'està fent d'ell a Catalunya són un atac també a Euskadi» i a la seva «idea de l'autogovern». Per això, va explicar que desitja «que els autogoverns català i basc estiguin exclusivament en mans dels seus legítims i legítimes representants».

«Nosaltres no volem gent a la presó per defensar idees polítiques. Nosaltres no volem que siguin els jutges els qui, per sobre de la voluntat popular, decideixin qui pot governar i qui no. El que està passant a Catalunya és molt greu. Els volem a casa ja!», va reclamar.

Per part seva, el lehendakari, Iñigo Urkullu, va assegurar que el desafiament del PNB és «la llibertat de la nació basca», i va demanar a la Unió Europea que possibiliti referèndums «legals i pactats». A més, va instar a recuperar un Govern de la Generalitat «estable i sòlid», que «fulmini» el 155 i «recuperi l'autogovern», així com «un president» amb el qual «col·laborar».

Urkullu va obrir l'acte de celebració assegurant que Euskadi és «un projecte inacabat» i «Europa també», i va afegir que Euskadi, igual que la UE, «estan en construcció», fet pel qual creu que han d'«avançar juntes en un projecte sòlid i de futur». «El Poble Basc és part d'Europa abans de l'arribada dels estats. Ser basc és ser europeu i volem una Europa més forta», va defensar.

Urkullu va enumerar els requisits que, segons ell, han de regir la Unió, entre ells el de ser «una Europa social que canviï el paradigma de l'austeritat i doni respostes a la integració laboral del jovent» o a les necessitats de les persones pensionistes. «Sí exigirem que les pensions es revaloritzin amb l'IPC, sí exigirem la transferència de la gestió del règim econòmic de la Seguretat social», va dir. També va reclamar una Europa competitiva que permeti una política industrial europea «en la línia del model basc».