El Govern ha previst un 32% més d'inversió estatal a Euskadi quatre mesos després de la millora de la quota, segons consta en el repartiment del Projecte de Pressupostos presentat al Congrés dels Diputats. Dels 385,7 milions pressupostats el 2017 passarà a 509 milions. Millorarà en més de 120 milions sempre que s'aprovin els Comptes, per als quals el vot del PNB és essencial. El Govern ja es va comprometre el 2017 a augmentar inversions cada any per a projectes com la Y ferroviària basca. Es tracta d'un augment que dobla la mitjana general de les comunitats autònomes.

En tot cas, el grup del PNB està analitzant les xifres del projecte de Pressupostos, però persisteix en la seva postura de no negociar amb el Govern els comptes estatals mentre segueixi en vigor l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya.

La combinació d'aquest esforç inversor amb l'acord de la quota converteix Euskadi en gran beneficiada de l'any per l'Estat, encara que en el repartiment de la inversió destaquen també Castella- la Manxa i Cantàbria. La comunitat que va presidir la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, rebrà un 37,8% més d'inversió i Cantàbria, un 36,1% més. En xifres absolutes, la més beneficiada serà Andalusia amb 1.477 milions, un 27,7% més, seguida de Catalunya, amb 1.349 milions, i un 17,4% d'increment. En el cas català, la seva millora és menor a la mitjana general, que és del 17,5%. La Comunitat de Madrid surt ben parada en el repartiment i rebrà 1.247 milions, un 24,1% per sobre de 2017. Per altra banda, una de les novetats del Projecte de Llei de Pressupostos és que habilita el Govern per iniciar noves mesures d'alleujament en els diners que deuen les comunitats autònomes a l'Estat.

El Govern preveu gastar aquest any en pensions contributives un total de 127.110 milions d'euros, un 3,5% més que el 2017, com a conseqüència del major nombre de pensionistes, la variació de la pensió mitjana i la revaloració general del 0,25% aplicada al començament de l'exercici.

No obstant, el projecte incorpora millores, amb caràcter retroactiu, per a les pensions més baixes, tal com va avançar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, la setmana passada. Així, les pensions mínimes s'incrementaran un 3%; les pensions contributives inferiors a 9.800 euros anuals pujaran un 1,5% i els que cobrin menys de 12.040 euros anuals veuran revaloritzades les seves pensions un 1%. Alhora, les pensions de viduïtat dels majors de 65 anys que no tinguin una altra font d'ingressos diferent de la seva pensió cobraran una major quantitat en elevar dos punts la base reguladora amb la qual es calcula la prestació, des del 52% al 54%.

Paral·lelament, la rebaixa de l'IRPF per a les rendes de fins a 18.000 euros anuals i la reducció de l'IVA al cinema del 21% al 10% són les principals novetats fiscals del projecte de llei dels Pressupostos. Així, en l'IRPF s'eleva el llindar de tributació des dels 12.000 euros actuals fins als 14.000 euros, de manera que els que cobrin un salari comprès en aquest tram deixaran de tributar per IRPF, mesura que tindrà un cost de 700 milions d'euros. Així mateix, es rebaixa l'impost per als salaris bruts entre 14.000 i 18.000 euros. Segons els càlculs del Govern, la rebaixa suposarà un estalvi mitjà de 440 euros a l'any per a 3,5 milions de contribuents, dels quals prop d'un milió són pensionistes.

Montoro va afirmar que la renda de més de 13 milions de persones depèn de l'aprovació del projecte de llei de Pressupostos, fruit de l'acord amb els agents socials i pensats «especialment» per a pensionistes, funcionaris i la creació d'ocupació.