04 de abril de 2018
04.04.2018

La Policia deté l'enginyer Hervé Falciani en virtut d'una ordre de les autoritats suïsses

A Suïssa s'hi han traslladat les dirigents independentistes Anna Gabriel i Marta Rovira

04.04.2018 | 20:21
La Policia deté l'enginyer Hervé Falciani en virtut d'una ordre de les autoritats suïsses

La Policia Nacional ha detingut a l'enginyer informàtic i antic empleat del banc suís HSBC Hervé Falciani en virtut a una ordre d'arrest i extradició emesa per les autoritats de Suïssa, han informat a Europa Press fonts policials.

La detenció s'ha dut a terme aquest mateix dimecres passades les sis de la tarda per agents de la Comissaria General de Policia Judicial quan Falciani es trobava a la Universitat Pontifícia de Comillas de Madrid per participar en una jornada organitzada per la Plataforma per la Justícia Fiscal.

Les citades fonts han precisat que la policia buscava a Falciani des que Suïssa va emetre el passat 19 de març una nova ordre detenció internacional. El Tribunal Penal Federal suís va condemnar el novembre de 2015 a Falciani a cinc anys de presó per les filtracions de la informació privada que va destapar els fraus fiscals i blanquejos de més de 100.000 clients del banc HSBC. El condemnat no va acudir al judici.

El passat 24 de març el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va reactivar l'ordre de detenció internacional contra Rovira i els altres líders independentistes catalanes, Carles Puigdemont (a la presó després de ser detingut a Alemanya), Antoni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig (els tres a Bèlgica) i Clara Ponsatí (a Escòcia). A Suïssa també es troba la dirigent de la CUP Anna Gabriel, tot i que el magistrat només va demanar la seva detenció en el cas que tornés a Espanya.

L'exinformàtic del banc suís HSBC va cobrar notorietat després de destapar els noms dels presumptes evasors fiscals en bancs helvètics. La famosa 'llista Falciani' és un document filtrat el 2008 pel llavors empleat que recull el nom de 106.000 clients amb comptes opacs en aquesta entitat, provinents de 203 països diferents, que en total acaparaven més de 100.000 milions de dòlars.

Falciani va facilitar el document al Govern francès i posteriorment l'autoritat fiscal del país va iniciar una investigació. El Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ en les seves sigles en anglès) va difondre aquestes dades en diferents mitjans de comunicació.

Cap de llista del Partit X en les eleccions europees de maig de 2014, Falciani ha participat des de llavors en diferents fòrums per denunciar l'evasió fiscal. Va ser detingut a Espanya per primera vegada en 1 de juliol de 2012, encara que va quedar en llibertat provisional al desembre d'aquest any per ordre de la Sala Penal de l'Audiència Nacional.

Ordre d'extradició rebutjada el 2013

Al maig de 2013, l'Audiència Nacional va acceptar la petició de la Fiscalia i va rebutjar l'extradició a Suïssa del informàtic, a l'entendre que va denunciar "activitats sospitoses d'il·legalitat i fins i tot constitutives d'infraccions penals que de cap manera són susceptibles de legítima protecció". El país helvètic li va reclamar per haver sostret presumptament dades del HSBC Private Bank amb els que haurien estat identificats 130.000 evasors fiscals.

Els magistrats de la Secció Segona de la sala penal Àngel Hurtado, Julio de Diego i José Ricardo de Prada van explicar en el seu acte que rebutjaven lliurar Falciani perquè els delictes d'espionatge financer, revelació de secret bancari, revelació de secret comercial i apropiació de dades relatives a clients que li imputen les autoritats suïsses no compleixen el principi de doble incriminació, és a dir, no estan castigats pel Codi Penal espanyol.

De fet, l'acte retreia a Suïssa que "protegeixi, mitjançant la imputació concreta del delicte d'espionatge, un interès jurídic propi enfront del d'altres estats, el que dota el precepte d'un innegable caràcter polític" que no podria servir de base a una petició d'extradició. Per als magistrats, l'informàtic va posar a disposició de diversos Estats dades bàsiques per evitar la comissió de delictes i van destacar que, a més, no va actuar per "mòbils econòmics o espuris".

Per la seva banda, el Tribunal Suprem va dictar una sentència a principis de 2017 en la qual va donar validesa a la coneguda 'llista Falciani'. Aquesta resolució va ser la primera en què es va pronunciar sobre l'ús d'aquestes dades per fundar una condemna per delicte fiscal a Espanya.

L'alt tribunal va afirmar que encara que les dades van ser obtingudes de forma il·lícita van ser determinants per provar els fets. En aquest sentit, ha explicat que els fitxers bancaris que va aconseguir l'informàtic consistien en "informació continguda en uns arxius dels que es va apoderar il·lícitament un particular que, quan va executar l'acció, no ho va fer com a agent al servei dels poders públics espanyols interessats en el càstig dels evasors fiscals".

"No es tractava de proves obtingudes amb l'objectiu, directe o indirecte, de fer-les valer en un procés", concloïa la sentència del Suprem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema