El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga la causa del procés independentista, estudia la possibilitat de plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'ordre de detenció europea (OEDE) i els procediments d'entrega entre estats membres, han informat fonts de l'alt tribunal. Ho fa després de la negativa del tribunal alemany a veure rebel·lió en la conducta de l'expresident Carles Puigdemont.

Les mateixes fonts han assenyalat que, en cas de formalitzar-se aquesta petició al tribunal europeu amb seu a Luxemburg, la tramitació de l'OEDE remesa a Alemanya pels delictes de rebel·lió i malversació quedaria en suspens fins que el tribunal europeu resolgués el dubte plantejat.

Aquesta paralització de l'OEDE donaria temps a Llarena per replantejar la seva estratègia processal després del revés patit després de la decisió del Tribunal Regional Superior d'Schleswig-Holstein, que únicament deixa la possibilitat d'entregar l'exmandatari català per malversació i descarta així que pugui ser jutjat a Espanya per la conducta més greu, que és la de rebel·lió.

No obstant això, encara es desconeixen els termes concrets amb els quals Llarena es dirigirà al TJUE i si les seves preguntes suposaran que es qüestioni la decisió adoptada el dijous pel tribunal alemany.

El jutge podria fer preguntes relatives a l'abast de la decisió alemanya --sobre si el Tribunal Regional Superior d'Schleswig-Holstein es va extralimitar en entrar a valorar si va haver-hi o no rebel·lió en la conducta de l'exmandatari català--, o bé altres referides als termes d'una nova petició per la seva banda a les autoritats judicials germanes.

La decisió de Llarena es produeix després de conèixer-se que la Fiscalia alemanya anunciés que no veu marge legal per recórrer la decisió del Tribunal Regional Superior d'Schleswig-Holstein. El TJUE no és un òrgan al que recórrer com tal aquesta decisió, ja que la seva funció és interpretar la legislació de la UE per garantir que s'apliqui de la mateixa manera en tots els països membres i resol els litigis entre els governs nacionals i les institucions europees.

Es dona la circumstància que, en el seu recurs de reforma després de ser processat, la defensa de Puigdemont anunciava la seva intenció de presentar també una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè aclareixi si la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim) espanyola és compatible amb la normativa europea.

Es refereix concretament la defensa al fet que els seus clients hagin estat privats del dret de defensa fins que no han estat processats i posats a la disposició de la justícia espanyola en virtut d'una Ordre de Detenció Europea (OEDE), i això malgrat trobar-se a la disposició dels tribunals espanyols --en al·lusió a la situació a Bèlgica--.