Patrimoni Nacional no va permetre accedir al Valle de los Caídos els familiars de les quatre persones les restes mortals de les quals seran exhumades per ordre judicial, uns treballs preliminars que es van iniciar ahir per part de pèrits de l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja. L'exhumació tindrà lloc després que fa dos anys el jutge José Manuel Delgado Seoane admetés la petició de Purificación Lapeña respecte el seu avi i el seu oncle avi, Manuel i Antonio Ramiro Lapeña. La sentència no s'executava a causa d'un recurs presentat davant l'Audiència Nacional.
Quan els familiars, entre ells Purificación Lapeña, van intentar accedir al lloc una persona els va comunicar que Patrimoni Nacional no els autoritzava el pas. «No és un bon moment. Els tècnics estan fent la feina de casa i necessiten ara una mica de prudència i poder treballar tranquils. És la informació que em transmeten des de la Presidència de Patrimoni», va explicar el responsable de traslladar a les famílies aquest missatge.
Petició d'explicacions
L'advocat Eduardo Ranz, que representa els afectats, va mostrar el seu desacord amb la decisió i va demanar explicacions, assenyalant que respecten l'ordenament jurídic i la superioritat jeràrquica. «Entenem que els treballs seran professionals i la solució serà la més positiva. Però no estem d'acord amb que ens impedeixin entrar. Les famílies tenen el reconegut dret a les exhumacions», va assenyalar.
El magistrat va acordar que s'inscrivís en un registre públic que Manuel Lapeña, fundador de la CNT de Calataiud, desaparegut el 27 de juliol de 1936 i amb acta de defunció del 14 d'agost d'aquell any, va ser afusellat per les autoritats al barranc de la Bartolina i enterrat en una fossa comuna, «sense que consti judici amb condemna a pena de mort segons la legislació vigent en el moment dels fets, amb caràcter legítim». I que el seu germà, Antonio Ramiro, després d'ocultar-se de les autoritats, es va entregar a l'octubre de 1936 i va ser afusellat el 20 d'octubre al cementiri municipal de Calataiud, enterrant les seves restes en una fossa comuna, sense que tampoc consti judici amb condemna a pena de mort segons la legislació vigent en aquell moment.
El jutge va considerar que hi ha una «alta probabilitat» que les restes cadavèriques es trobin als columbaris compresos entre el 2061 i 2069 de la cripta principal, fet pel qual entén que l'«única forma d'acreditar-ho» és a través de la prova d'ADN.
