L'Audiència de Navarra va condemnar a nou anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual els cinc membres de La Manada, als quals va absoldre del delicte d'agressió sexual i delicte contra la intimitat dels quals havien estat acusats. Un dels cinc acusats va ser condemnat també per un delicte de furt (robatori del mòbil de la víctima) a dos mesos de multa amb una quota diària de 15 euros. Tots ells van ser absolts del delicte de robatori amb intimidació del qual havien estat acusats.

El Ministeri Fiscal va demanar per als acusats 22 anys i 10 mesos de presó per agressió sexual, a més de per un delicte contra la intimitat i per robatori amb intimidació; l'acusació particular va reclamar 24 anys i nou mesos, i les acusacions populars van elevar aquesta petició als 25 anys i nou mesos de presó. La defensa, per la seva banda, havia demanat l'absolució dels cinc acusats.

La sentència dictada per la Secció Segona de l'Audiència de Navarra estableix que «les acusacions no han provat la utilització d'un medi físic per doblegar la voluntat de la denunciant, que d'acord amb la doctrina jurisprudencial implica una agressió real més o menys violenta, o per mitjà de cops, empentes, esquinçaments, és a dir, força eficaç i suficient per vèncer la voluntat de la denunciant i obligar-la a realitzar actes de naturalesa sexual, integrant d'aquesta manera la violència com a element normatiu del tipus d'agressió sexual» .

En aquest marc, afegeix la sentència, «apreciem que les lesions que presentava la denunciant quan va ser examinada al Complex Hospitalari de Navarra no revelen l'existència de violència que compleixi les exigències d'aquest element que qualifica el tipus d'agressió sexual». Segons exposa la sentència, la lesió que presentava la víctima «no és significativa que s'hagués produït violència».

Sobre la intimidació, apunta que «en les concretes circumstàncies del cas, no apreciem que hi hagi intimidació als efectes d'integrar el tipus d'agressió sexual, com a mitjà comissiu, que segons es delimita en la constant doctrina jurisprudencial que acabem de ressenyar, requereix que sigui prèvia, immediata greu i determinant del consentiment forçat».

Agustín Martínez Becerra, advocat de quatre dels cinc membres de la Manada, va afirmar que «immediatament» demanarà la posada en llibertat dels seus clients, ja que les anteriors vegades que l'ha demanat «l'element distorsionador era el fet que la pena era de 25 anys i hi havia risc de fuga». Segons la seva opinió, correspondria la posada en llibertat «dins d'un criteri de protecció de la presumpció d'innocència».