La víctima de La Manada també recorrerà la sentència que ha condemnat a nou anys de presó a cinc joves per un delicte d'abús sexual en els Sanfermines de 2016.

«L'hem convençuda perquè recorregués», va afirmar l'advocat Carlos Bacaicoa, que representa la jove al costat de l'advocat Miguel Ángel Morán. «Tal com s'ha posat el carrer es veuria molt rar que no recorreguéssim la sentència», va explicar Bacaicoa. L'advocat no veu necessari un canvi del Codi Penal i considera que la sentència respon a «una interpretació dels jutges».

Per la seva banda, la Fiscalia va anunciar aquest divendres la seva decisió de recórrer en apel·lació per «infracció de llei» davant la Sala civil i Penal de Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) la sentència que condemna als cinc integrants de La Manada.

El Ministeri Fiscal, que presentarà el seu recurs contra la sentència en els pròxims dies, manté la seva consideració inicial que«els fets són constitutius d'un delicte d'agressió sexual (violació) i no només d'abús sexual».

També les associacions de jutges i fiscals van reaccionar a l'ampli rebuig que ha provocat la sentència de condemna als cinc membres de La Manada. L'associació de Jutgesses i Jutges per la Democràcia (JJPD) va reclamar a dimissió del ministre de Justícia, Rafael Català, per les seves «inadmissibles» declaracions del divendres, en les quals va suggerir al Consell General del Poder Judicial que actués disciplinàriament contra el magistrat que va firmar el vot particular en el qual demanava l'absolució dels cinc condemnats.

Per la seva banda, l'Associació de Fiscals va exigir «tot el respecte» a les resolucions judicials, «encara que no les comparteixin». A més, va lamentar «la intromissió en la tasca jurisdiccional de representants polítics i institucionals», en especial la del ministre de Justícia.

Per la seva part, l'associació de jutges Àgora Judicial va defensar, a través d'un comunicat, les «múltiples manifestacions d'indignació i rebuig» que ha provocat la sentència de La Manada. L'entitat va assegurar que «aquestes manifestacions», emparades en el dret a la llibertat d'expressió i el dret fonamental a l'efectiva igualtat entre homes i dones, «no són mereixedores de la més mínima desconsideració i menys de rebuig, sota el pretext de suposar que minen la confiança dels ciutadans en el Poder Judicial».