La banda terrorista ETA va anunciar en una declaració el final del seu «cicle històric i la seva funció» i es dona per dissolta, encara que va anunciar que els seus exmilitants «seguiran en la seva lluita per una Euskal Herria unificada i independent». A més, va afirmar que, d'aquesta manera, «tanca un cicle en el conflicte que enfronta Euskal Herria amb els estats, el caracteritzat per la utilització de la violència política». En tot cas, no va fer autocrítica ni va esmentar les víctimes. En una compareixença restringida davant els mitjans de comunicació, els agents internacionals van assegurar que ETA ha deixat d'existir i que el d'ahir va ser «el seu últim comunicat».

En el comunicat, que va ser donat a conèixer a la seu de la fundació de diàleg humanitari Henry Dunant a Ginebra (Suïssa), on hi havia agents internacionals que van visionar el vídeo de dissolució d'ETA en el qual l'històric dirigent de la banda, José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, apareix a cara descoberta llegint un comunicat de tres minuts.

En la seva declaració, ETA afirma que ha desmantellat «totalment el conjunt de les seves estructures» i conclou «tota la seva activitat política». «No serà més un agent que manifesti posicions polítiques, promogui iniciatives o interpel·li altres actors», va assegurar, tot aclarint que «els exmilitants d'ETA continuaran amb la lluita per una Euskal Herria reunificada, independent, socialista, euskaldun i no patriarcal en altres àmbits, cadascú on ho consideri més oportú, amb la responsabilitat i honestedat de sempre».

«ETA va néixer quan Euskal Herria agonitzava, ofegada per les urpes del franquisme i assimilada per l'Estat jacobí, i ara, 60 anys després, hi ha un poble viu que vol ser amo del seu futur, gràcies al treball realitzat en diferents àmbits i la lluita de diferents generacions», assevera.

La banda va destacar que «desitja tancar un cicle en el conflicte que enfronta Euskal Herria amb els estats, el caracteritzat per la utilització de la violència política». No obstant això, va destacar que, «malgrat això, els estats s'obstinen a perpetuar aquest cicle, conscients de la seva debilitat en la confrontació estrictament política i temorosos de la situació que provocaria una resolució integral del conflicte».

«Per contra, ETA no té cap por a aquest escenari democràtic, i per això ha pres aquesta decisió històrica, perquè el procés en favor de la llibertat i la pau continuï per un altre camí. És la seqüència lògica després de la decisió adoptada el 2011 d'abandonar definitivament la lluita armada», afegeix.

L'organització terrorista va destacar que, «des d'ara, el principal repte serà construir un procés com a poble que tingui com a eixos l'acumulació de forces, l'activació popular i els acords entre diferents, tant per abordar les conseqüències del conflicte com per abordar la seva arrel política i històrica».

«Materialitzar el dret a decidir per aconseguir el reconeixement nacional serà clau. L'independentisme d'esquerres treballarà perquè això condueixi a la constitució de l'Estat basc. Aquesta última decisió la vam adoptar per afavorir una nova fase històrica. ETA va sorgir d'aquest poble i ara es dissol en ell», va assenyalar, en l'única al·lusió que va fer a la seva dissolució.

Dos històrics, protagonistes

En tot cas, ETA va certificar el seu final a través d'àudios de dos històrics etarres amb diversos delictes de sang a l'esquena, José Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, àlies Josu Ternera, i Soledad Iparragirre, Anboto, els encarregats de posar veu a l'últim comunicat com a organització terrorista.

Els escollits han estat Josu Ternera, per a alguns l'últim líder simbòlic a la clandestinitat i buscat després de ser processat recentment per un delicte de lesa humanitat, i Anboto, reclamada a Espanya per diverses causes i condemnada a 20 anys a França, des d'on va participar en el debat dels presos per dissoldre una ETA que amb prou feines tenia una desena de membres en actiu.