El grup dels anomenats «mediadors internacionals», que ahir van assistir a Cambo (França) a l'acte dissolució de l'organització terrorista ETA, amb l'advocat sud-africà Brian Currin al capdavant, van avalar la retòrica del final dissenyat per la banda, parlant de «presos polítics» i «víctimes del conflicte». Així mateix, van llançar retrets al Govern espanyol per no seure a negociar amb la banda terrorista, alhora que van exigir l'acostament dels presos etarres al País Basc.
En aquest sentit, els mediadors, que no van fer cap referència als crims etarres o la seva falta de col·laboració amb la Justícia, van insistir en les seves crítiques al Govern per no «reintegrar els presos» ni buscar el que van qualificar de «pau duradora» o « pau veritable», ja que entenen que «el procés de pau no ha acabat» perquè perdura el conflicte.
Aquesta darrera va ser la idea defensada per Brian Currin, impulsor del Grup Internacional de Contacte (GIC), al caseriu de la vila de Arnaga de Cambo que va reunir dirigents bascos com el líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, i el president del PNB, Andoni Ortuzar; així com l'exprimer ministre irlandès Bertie Ahern, l'històric líder del Sinn Féin Gerry Adams i, entre altres, Jonathan Powell, que va ser cap del gabinet de l'exprimer ministre britànic Tony Blair.
Després de les fotografies i rebudes entre abraçades de participants a l'acte com l'exdirigent d'ETA Eugenio Etxebeste Antxon, que va arribar a Cambo acompanyat per l'exlíder del sindicat LAB Rafa Díez, es va iniciar l'acte amb un minut de silenci «en honor a totes les víctimes del conflicte», terminologia utilitzada habitualment per la banda terrorista i els seus grups afins, per evitar condemnar els crims etarres.
Ja en els discursos, Currin va defensar que el Grup Internacional de Contacte ha «guiat» de la mà de la societat basca el final d'ETA. Així mateix, va criticar el Govern per «trencar fa anys el canal» de comunicació amb ETA i per fer el buit a la Declaració d'Aiete de 2011 que va precedir a l'anunci del cessament de la violència, i on s'instava Espanya i França a negociar sobre les «conseqüències del conflicte».
Currin va insistir que davant la negativa del Govern a escoltar aquestes peticions, els mediadors han impulsat un full de ruta que inclou la Declaració d'Aiete, l'anomenat Dia del Desarmament a Baiona el 8 d'abril de 2017, o aquest últim acte a Cambo.
Decisions criticades
Per la seva banda, Bertie Ahern va confiar que aquests «esforços» tinguin també una resposta per part de l'Executiu. També va recordar que les decisions que es van adoptar a Irlanda «sobre reconciliació o a favor dels presos polítics» van ser molt criticades, però van suposar «canvis positius» que van facilitar «la reconciliació».
Gerry Adams va comparar la situació al País Basc amb la que es va viure a Irlanda. Per a això, va citar Bobby Sands, terrorista i un dels líders històrics de l'IRA, mort després d'una vaga de fam a la presó el 1981: «La nostra venjança serà el somriure dels nostres fills», va argumentar.
La Declaració de Arnaga apel·la a la «reconciliació» dels bascos i insta a resoldre el tema dels presos i «assistir» a «totes les víctimes» després de la dissolució de la banda terrorista ETA, tot i que no critica la seva trajectòria violenta, reconeix «els passos històrics» donats per la banda, i lamenta que no hi hagi hagut «un diàleg» entre l'organització terrorista i el Govern per posar fi «al conflicte».
Després de demanar a «totes les parts» que siguin «honestes sobre el passat» i «generositat per curar les ferides», lloa el comunicat del passat 20 d'abril de la banda terrorista, que, segons el seu parer, «reconeix els patiments que ha ocasionat», en al·lusió a la declaració en què la banda va jerarquitzar les víctimes, va demanar perdó només a algunes i no va reconèixer la injustícia del dany causat.
