Els portaveus demòcrata i republicà a la Comissió d'Intel·ligència del Senat nord-americà van donar suport als informes dels serveis secrets que consideren que Rússia va intentar influir en les eleccions presidencials de 2016 que van portar Donald Trump a la Casa Blanca, quelcom que sempre han negat Moscou i el magnat novaiorquès.

«No hi ha dubte que Rússia va intentar en una iniciativa sense precedents interferir en les nostres eleccions de 2016», va afirmar el president de la Comissió, el republicà Richard Burr, en un missatge conjunt amb el portaveu demòcrata, Mark Warner, després d'una compareixença a porta tancada.

«Després d'un minuciós examen, el nostre personal ha conclòs que les conclusions dels serveis secrets són encertades i rigoroses», va apuntar Warner. «L'acció russa va ser àmplia, sofisticada i ordenada pel president Vladimir Putin amb la intenció d'ajudar Donald Trump i perjudicar Hillary Clinton», va explicar.

El suport de la Comissió d'Intel·ligència del Senat a les conclusions dels serveis secrets contrasta amb la postura dels republicans de la Cambra de Representants, qui fa només unes setmanes van afirmar que Rússia no va intentar donar suport a Trump.

Paral·lelament, el Departament de Justícia dels Estats Units i l'FBI han obert una investigació contra la consultora britànica Cambridge Analytica en relació amb l'ús de dades d'usuaris de Facebook després de l'escàndol de filtració de dades personals de la xarxa social, segons The New York Times.

Els fiscals volen interrogar els antics treballadors de la consultora, així com els bancs vinculats a Cambridge Analytica -que van treballar per a la campanya presidencial de Trump el 2016, així com per a altres campanyes republicanes-.

Aval a la cap de la CIA

Per altra banda, la Comissió d'Intel·ligència del Senat dels Estats Units va aprovar la designació de Gina Haspel com a futura cap de la CIA, de manera que ja només queda que el ple de la cambra alta doni el vistiplau a la candidata proposada pel president nord-americà.

Haspel va rebre en comissió deu vots a favor i cinc en contra, en una sessió a porta tancada en la qual diversos demòcrates van optar finalment pel «sí». Un cop sigui confirmada en el ple, quelcom que sembla ja assegurat, es convertirà en la primera dona directora de la principal agència d'Intel·ligència.

En un altre ordre de coses, el president nord-americà va insistir en la necessitat que Corea del Nord accedeixi a col·laborar per a la desnuclearització de la península de Corea i va respondre amb un «veurem» als dubtes sobre si finalment hi haurà cimera entre el mandatari nord-americà i el líder nord-coreà, Kim Jong-un. «No s'ha pres cap decisió. No ens han notificat res. No hem vist res. No hem sentit res», va indicar.

Per part seva, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va carregar contra Trump, a qui va criticar la seva «assertivitat capritxosa» després de les decisions del dirigent nord-americà de retirar-se de l'acord nuclear amb l'Iran i d'amenaçar d'imposar aranzels a les importacions d'acer i alumini del bloc comunitari.

«Veient les últimes decisions del president Trump hi ha qui pot fins i tot pensar: amb amics així qui necessita enemics?», va assegurar el polonès en una roda de premsa abans de participar en un sopar informal de caps d'Estat i de Govern a Sofia (Bulgària).