El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, va guanyar diumenge unes eleccions que li concedeixen un segon mandat de cinc anys, però ho va fer enmig d'una gran abstenció -propera al 54 per cent- en resposta al boicot opositor, i s'enfronta ara a l'ostracisme per la negativa de la major part dels països veïns a reconèixer el procés electoral. Segons les dades ofertes pel Consell Nacional Electoral (CNE) amb el 98,11 per cent de l'escrutini completat, Maduro va guanyar amb el 67,7 per cent dels vots, un total de 6.157.185. El dissident chavista Henri Falcón, únic capaç de competir amb el líder bolivarià en aquests comicis, va obtenir un 21 per cent dels vots.
La participació es va situar en el 45,99 per cent, una dada que l'oposició, reunida a la Mesa d'Unitat Democràtica (MUD), ha interpretat com una victòria perquè havia fet una crida als veneçolans a no votar en senyal de rebuig a unes eleccions presidencials que considera una «farsa».
La MUD no reconeix aquesta votació perquè va ser convocada per l'Assemblea Constituent, una institució que considera il·legal; perquè ha estat organitzada pel CNE, que assegura que està controlat per Maduro; i perquè tant la MUD com els seus principals partits i líders han estat vetats.
«Els carrers buits van ser la mostra més gran de dignitat i consciència política que ha pogut donar la ciutadania davant l'amenaça, l'engany i l'extorsió d'una dictadura moribunda», va proclamar el president de l'Assemblea Nacional -governada per la MUD, Omar Barboza, que va animar els veneçolans a seguir la «lluita» amb l'objectiu d'aconseguir que en l'últim trimestre de l'any se celebrin unes «eleccions lliures» que propiciïn el canvi polític que busca la coalició opositora. «Lluitarem fins que aconseguim restablir la democràcia», va afirmar.
Per a això, l'oposició veneçolana compta amb la complicitat de gran part de la comunitat internacional, sobretot d'altres països llatinoamericans, que ja van anticipar que no reconeixerien els resultats del 20 de maig i van amenaçar amb noves sancions contra el Palau de Miraflores.
El Grup de Lima, contundent
El més contundent va ser el Grup de Lima, creat per un total de catorze països -Argentina, Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Guatemala, Guyana, Hondures, Mèxic, Panamà, Paraguai, Perú i Santa Lucía- per superar la paràlisi sobre Veneçuela a l'Organització d'Estats Americans (OEA). Van confirmar que no reconeixeran els resultats electorals «per no complir amb els estàndards internacionals d'un procés democràtic, lliure i just» i van anunciar que cridaran a consultes els seus ambaixadors a Caracas i convocaran els emissaris veneçolans en les seves respectives capitals com a senyal de «protesta».
A més, han plantejat la possible adopció de mesures en l'àmbit regional, que inclourien sancions econòmiques, comercials i financeres contra funcionaris veneçolans, així com per coordinar la resposta a la «greu situació humanitària», tot això amb l'objectiu d'«afavorir el restabliment de l'ordre democràtic» a Veneçuela.
En aquest sentit, el president nord-americà, Donald Trump, va aprovar una nova ronda de sancions contra Veneçuela per la qual prohibeix tota transacció econòmica amb els organismes públics veneçolans, inclosa l'estatal petroliera PDVSA, que pugui servir per finançar a l'Estat. «Totes les transaccions per proveir fons, finançar o qualsevol altra relació per part d'una persona dels Estats Units o que estigui als Estats Units queda prohibida», assenyala l'ordre impulsada pel president nord-americà.
