Les tensions als mercats per la incertesa política desfermada a Itàlia han passat factura al Tresor del país transalpí, que s'ha vist obligat a pagar l'interès més elevat des del 2012 per col·locar 5.500 milions d'euros en lletres amb venciment a sis mesos, segons el Departament del Tresor d'Itàlia. En concret, el Tresor italià ha ofert un interès mitjà del 1,213% per col·locar 5.500 milions d'euros en lletres a sis mesos, amb una ràtio de cobertura de 1,19 vegades el paper ofert, en contrast amb l'interès mitjà negatiu del -0,421% que va oferir a l'abril en la seva última col·locació de deute a sis mesos, quan va vendre 6.000 milions d'euros amb una demanda 1,65 vegades superior a l'oferta.

Segons les dades del Tresor italià, es tracta de la primera subhasta de lletres a sis mesos des de setembre de 2015 en la qual l'Estat ha de pagar per col·locar aquesta classe de deute, ja que fins ara estava venent les seves lletres a sis mesos amb interessos negatius. De fet, l'interès mitjà d'aquesta operació resulta el més alt per col·locar lletres a sis mesos des de l'octubre de 2012.

En aquest sentit, el governador del Banc d'Itàlia, Ignazio Visco, va advertir que el país està a «molt a prop» de perdre l'actiu de la confiança, en un context en què l'economia transalpina afronta una de les seves pitjors crisis institucionals que ha desencadenat una «onada» de tensions davant la possibilitat que governi el front euroescèptic.

«No hem d'oblidar que estem a uns pocs passos del risc molt greu de perdre l'actiu irreemplaçable de la confiança», va alertar Visco en un discurs pronunciat a la reunió anual de la institució monetària, assegurant que qualsevol mesura que debiliti les finances públiques podria soscavar la confiança i «tirar per terra» anys de reformes econòmiques.

Per part seva, el comissari alemany, Günter Oettinger, responsable de la cartera de Pressupostos, va generar una forta polèmica en mostrar la seva confiança que «els mercats» tinguin una evolució «tan dràstica» com per convèncer els votants italians que no han de «lliurar responsabilitat de govern» a partits «populistes».