El desafiament sobiranista català va estar present en diverses preses de possessió de ministres del nou Govern de Pedro Sánchez. Així, el nou titular d'Afers Exteriors, UE i Cooperació, Josep Borrell, va demanar a tot el personal del Ministeri ajuda per exercir la seva tasca, en un moment en què es viuen «temps difícils» a Espanya i a Europa. «No els oculto que són temps difícils, Espanya s'enfronta potser al problema més gran al que es pot enfrontar un país, el de la integritat territorial, i la Unió Europea a una crisi de confiança», va assegurar poc després de rebre la cartera de mans del seu antecessor, Alfonso Dastis.

El ministre va proclamar que «Espanya és un gran país», i com a exemple de reconeixement internacional va destacar que serà la seu del Congrés Mundial de la Inclusió el 2020, un lloc que ha conquerit «malgrat haver-hi posat poc diners». «És un exemple del reconeixement internacional que avui té Espanya i al qual aquest Ministeri té obligació de contribuir», va dir.

Per part seva, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va advertir en assumir el càrrec que dins de la Constitució «tot» hi cap amb «diàleg i tolerància», però que fora d'ella, «res» és possible. «No hi ha Estat de dret si no hi ha Constitució. Amb la Constitució, tot, diàleg i tolerància. Fora de la Constitució, res, i les Forces Armades són les que ens protegeixen perquè tenen aquesta missió de la defensa de l'ordenament constitucional», va assegurar davant la cúpula militar, en al·lusió al desafiament independentista a Catalunya.

Paral·lelament, la nova titular de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, es va fixar com un dels seus objectius principals recuperar el diàleg amb Catalunya i aconseguir que la societat espanyola «visqui la diversitat» territorial de l'Estat «com una riquesa i un tresor». «No ens podem conformar i pensar en Espanya com una juxtaposició de territoris», perquè parlar de territoris és parlar de «persones, respecte i convivència», va destacar Batet, convençuda que els poders públics han de «garantir i potenciar en la mesura del possible aquesta convivència».

La ministra va assegurar ser plenament conscient de les circumstàncies «excepcionals» en què es produeix el seu traspàs de poders i va afirmar que assumeix el càrrec «amb la màxima convicció, il·lusió», però també amb el «vertigen de saber que aquesta cartera és decisiva per al país».

Per altra banda, el portaveu de Ciutadans al Congrés, Juan Carlos Girauta, va afirmar que el nou Govern hauria de tractar com a prioritàries la qüestió del desafiament independentista a Catalunya i la reforma del model laboral per tallar la precarietat. Girauta va assenyalar que per a Cs hi ha dos assumptes «particularment urgents», que són «la definició dels plans concrets per a Catalunya, on el desafiament es manté pràcticament inalterat» un cop aixecada la aplicació de l'article 155 de la Constitució, i la precarietat laboral.

Pel que fa a la composició de l'Executiu, el portaveu de Ciutadans considera que està format per «persones molt respectables» i per «bons professionals i bons tècnics». A més, va afegir que concretament amb el ministre d'Afers Estrangers sent «una gran proximitat».

El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, va qualificar el Govern de Pedro Sánchez d'«irregular» i va afirmar que la designació de Borrell com a ministre d'Exteriors és una «provocació» per a Catalunya. Campuzano va assegurar que el nomenament de Borrell, així com el de Màxim Huerta com a ministre de Cultura i Esport, suposen «una absoluta frivolitat», especialment per als ciutadans de Catalunya.

Una reunió «demà mateix»

La consellera de Presidència, Elsa Artadi, va demanar una reunió dels presidents Pedro Sánchez i Quim Torra, una trobada que per al Govern hauria de ser «demà mateix», tot i que acceptaria que fos abans de l'estiu, i va expressar «inquietud» per alguns noms del nou Executiu central. Artadi va afegir que no hi ha «novetats» sobre la trobada, tot i que els respectius caps de gabinet ja s'han intercanviat missatges per tractar aquesta possibilitat.

Pel que fa a Podem, el seu secretari general, Pablo Iglesias, va criticar Sánchez per la seva decisió «imprudent» de formar l'Executiu «més feble de la UE» en optar per un gabinet monocolor del PSOE, sostingut per 84 diputats. A més, va lamentar que hagi triat ministres «que agraden al PP i a Ciutadans», oblidant «qui l'ha fet president del Govern».

«Passar per Moncloa amb el Govern més feble de la història d'Espanya probablement serà un calvari per a Sánchez. La nostra tasca serà donar-li suport segons en què estiguin disposats a negociar amb nosaltres», va explicar el líder de Podem. D'aquesta manera, Iglesias va confirmar que Podem no garanteix en absolut el seu suport estable a Sánchez, no només per haver-los deixat fora del Govern, sinó també per haver format un Executiu «amb gent que agrada a Ciutadans i al PP», i sense cap figura propera al seu partit. «És una declaració d'intencions», va sentenciar.