El Consell Europeu va acordar una reforma de la llei electoral de la Unió Europea que podria deixar sense representació al Parlament Europeu partits com ERC, el PDeCAT, el PNB o Bildu. El pacte, assolit a nivell d'ambaixadors dels 28 estats membres i que encara requereix l'aprovació definitiva de l'Eurocambra, pretén instaurar un llindar mínim d'entre el 2% i el 5% dels vots per aconseguir un escó a les circumscripcions d'on en surten més de 35. La mesura també s'aplicaria als estats membres que voten en circumscripció única, com és el cas de l'Estat espanyol.

«Ens oposem a aquesta mesura perquè atempta contra la pluralitat i la diversitat ideològica. Esperem que el Parlament Europeu no li doni suport i nosaltres treballarem perquè sigui així», va assegurat l'eurodiputat d'ERC Josep-Maria Terricabras, negociador pel grup Verds/ALE en la reforma de la llei electoral europea.

A diferència de les eleccions autonòmiques o estatals, a les europees Espanya es comptabilitza com a circumscripció única, de manera que els partits nacionalistes o més petits ja s'han agrupat, tradicionalment, en coalicions més àmplies per aglutinar majors percentatges de vot. Tot i això, la imposició d'un llindar mínim, que l'Estat hauria de decidir i situar en un percentatge entre el 2% i el 5%, podria dificultar-los encara més aconseguir escons.

De fet, si la mesura d'un llindar mínim del 5% s'hagués aplicat a les eleccions europees del 2014, ERC, que ara té dos seients a l'Eurocambra, no hagués aconseguit representació, perquè va assolir un 4% dels vots al conjunt de l'Estat, mentre que el PDeCAT, que va presentar-se conjuntament amb el PNB, hagués entrat pels pèls, amb un 5,42%, però els seus socis bascos probablement s'haguessin quedat fora. Amb un llindar del 2%, la coalició Primavera Europea, on es presentava Compromís, no hagués pogut, tampoc, aconseguir representació.