El setembre de 2007, el gruix de la Família Reial ja ha abandonat el seu feu estiuenc de Marivent. Llavors, per què surt a navegar des de la base a Portopí el caríssim Fortuna? Perquè Cristina de Borbó, Iñaki Urdangarin i els seus fills s'han apoderat de l'embarcació, que utilitzaran per circumdar l'illa. Un matrimoni sense excessius mèrits ni llums disposa a tothora d'un iot de quaranta metres que pot avançar a 130 quilòmetres per hora, que omple el dipòsit amb 25.000 euros. Sense oblidar la tripulació i la seguretat, que fins avui mateix segueixen abonant els contribuents.

Fins i tot el llavors Rei limitava les seves incursions al mar per l'elevat cost de l'empresa nàutica. No obstant això, les restriccions no afectaven el seu gendre benvolgut, del qual mai diria com de l'altre que «és el paio més babau que he conegut a la meva vida». Amb el beneplàcit del pater familias a més de monarca, els Borbó Urdangarin gaudien de la luxosa embarcació com si fos un vehicle personal. No ha d'estranyar que es creguessin amb dret a espoliar les comunitats autònomes tan generoses amb els seus capricis, però, tornant aquest argument del revés, quina necessitat tenien d'embarcar-se en la trama de Nóos i Aizoon?

Els Ducs de Palma vivien com Reis a Mallorca. Aquella travessia del Fortuna va resultar accidentada, i les inclemències del temporal van obligar la Infanta i el seu Iñaki a refugiar-se al Port de Sóller. Ho recordo bé, ja que en aquelles dates em va citar l'hereva d'un imperi mallorquí de la construcció, que havia agafat les regnes de l'imperi patern. La trobada va tenir lloc a la desapareguda cafeteria Espresso, al carrer Manacor al costat d'Avingudes. La successora em va desgranar les misèries familiars i va deixar anar:

-Urdangarin ens ha comprat tres pisos d'una de les nostres promocions a Marqués de Fuensanta.

El lògic hauria estat replicar:

- Tres pisos! No entenc que un personatge sense ofici ni benefici, i amb família nombrosa, pugui permetre's aquesta adquisició per les bones.

No obstant això, els que van viure els anys de la bombolla disculparan que el meu sentiment s'acostés més a:

- Només tres pisos? Una princesa s'hauria d'haver quedat amb la promoció sencera.

La jove constructora va matisar únicament la procedència dels diners:

- Devien tenir uns estalvis amb els que no sabien què fer.

Per tant, al comptat. Tot això succeïa després d'haver cobrat els famosos i fantasmagòrics fòrums. És a dir, un jove professional amb el just no tenia problemes per multiplicar el seu patrimoni immobiliari, que va engrossir amb dos habitatges més a segona línia del Passeig Marítim. I a ningú se li acudia preguntar d'on sortien tants diners. En descàrrec de la conversa referida, els comentaris a la publicació d'aquesta informació no es van centrar en els ombrívols orígens de les rendes de Cristina de Borbó i el seu marit. Al contrari, se celebrava que els ducs de Palma estrenyessin els llaços amb la Mallorca que tan bé els estava tractant.

Crítiques

Faltaven encara diversos anys perquè els Borbó Urdangarin fossin introduïts a José Castro. En honor d'altres familiars dels Reis, es van mostrar més crítics amb l'increment en béns immobles del gendre i cunyat dels dos últims caps de l'Estat. «Però aquest paio que s'ha cregut!», exclamaven per via telefònica en assabentar-se de la compra de pisos per triplicat. I la censura davant un comportament indigne de la Família Reial venia tenyida per alguna punxada d'enveja.

Mentre es desfeien en somriures estiuencs davant els fotògrafs arribats a Mallorca des dels confins del planeta, els ducs de Palma eren titulars del controvertit palauet de Pedralbes sufragat amb una donació camuflada de Joan Carles I. A banda d'un altre palauet individualitzat a Marivent, pagat per tots els mallorquins. Va ser Jaume Matas, sempre bolcat a congraciar-se amb la Família Reial, qui va decidir que els tres fills dels Reis gaudirien d'habitatges aïllats dins el recinte adjacent a les propietats de Saridakis, a la zona portuària de Palma on Joan March va iniciar la seva reconquesta de Mallorca . Sense oblidar els altres cinc habitatges dels Borbó Urdangarin a la capital de l'illa, i el seu ostentós ritme de vida a Mallorca. Hi havia molt a investigar.

La Zarzuela insisteix que Urdangarin se sentia humiliat pel seu entorn palatí, així que va decidir enriquir-se per compte propi i mitjançant procediments gens exemplars. Observadors més perspicaços corregirien que es va limitar a comportar-se segons les pautes dominants al seu voltant, cal recordar que a Mallorca desembarcava cada any l'últim model de la casa Audi, amb destinació a Joan Carles de Borbó. La tesi que s'exposa aquí és la més arriscada, però aflora després de l'observació detallada del comportament dels Ducs de Palma a l'illa que els va prestar fins al títol.

En resum, el pla de la inseparable parella consistia que l'esposa arribés al tron com a Cristina I. Aquesta pretensió, no tan desgavellada com aparenta, es basava en les reticències de Felip de Borbó a contreure matrimoni, unides a les limitacions d' Elena de Borbó. L'aparició de Letizia Ortiz fulmina les aspiracions dels ducs de Palma, i els desvia cap al diner fàcil. Sense renunciar als drets successoris, mai se sap.

Duplicat de Felip de Borbó

És massa senzill etiquetar de còmplices els que no van denunciar en el seu dia els aires de magnats que mostraven Cristina de Borbó i el seu marit. Per ingenu que sembli, Urdangarin conqueria pel seu físic aclaparador, gairebé un duplicat del de Felip de Borbó, amb qui exhibia la seva extraordinària sintonia a Mallorca. Sense oblidar l'element narcisista de l'estrella d'handbol del Barça. Corrent com solia pel Passeig Marítim, fixava la mirada en les persones amb les quals es creuava. No era miopia, sinó la urgència infantil per ser reconegut que comparteix amb altres integrants de la fauna illenca, com Boris Becker. I les semblances entre tots dos esportistes no s'esgoten aquí.

Pot ser per l'estatura, la carrera esportiva o els estudis a Esade, però la intel·ligència se li donava per segura a Urdangarin. Fins que, després de l'inici de l'escàndol, el mallorquí que millor el coneix revela les claus de l'error d'apreciació al seu interlocutor, atònit pels errors del duc:

- Has de tenir en compte que Iñaki no sobresurt per la seva intel·ligència.

I l'expressió es queda curta. El barroer «Duc Em...palmat» dona idea del seu intel·lecte. Sopant amb la seva dona i uns amics a Can Nofre, el restaurant obligat d' Antonio Fontanet al carrer Manacor, els regis comensals es van embolicar en un ardu i vacu debat sobre el contingut calòric de les olives. Al que una veu discrepant contraposa que no serien tan incultes quan van assistir al concert ofert per Leonard Cohen al Palma Arena, tot i que res en els seus correus escatològics delata que escoltés atentament les cançons del canadenc.

El concert de Cohen apunta a una pregunta de Trivial. En què s'assemblen Iñaki i Cristina a Sarkozy i Carla Bruni? Molt senzill, quan li van plantejar al cantant si podia rebre al seu camerino mallorquí els ducs de Palma en el descans del concert, va respondre:

- Si vaig haver de conversar amb Sarkozy, també hauré de fer-ho amb els royals espanyols.

No obstant això, hi va haver un canvi d'agenda perquè a primera fila s'asseien els germans Fernando i David Trueba. Els ducs de Palma van preferir alternar amb els cineastes abans que amb Leonard Cohen. Es pot llegir més amunt sobre l'ànsia de reconeixement. Cristina de Borbó va assistir al recital escortada per la seva millor amiga mallorquina, Rosario Nadal. També els acompanyava Elena de Borbó, que va fugir al descans, de manera que va ser l'única membre de la Família Reial que va exterioritzar amb sinceritat el sentiment que els provocava el canadenc amarg. Les entrades van ser comprades en bloc per La Zarzuela, i es pot llegir més amunt sobre viure com un Rei tot i que sigui un duc ocasional.

A Mallorca s'evidenciava que Urdangarin exercia de paràs que atenia les necessitats materials i afectives de la prole. La seva dona estava més desenganxada, complint amb el seu paper d'addicta a la informació política. En efecte, tot això a les antípodes de la sentència de l'Audiència de Palma, que va reduir la Infanta a una abnegada mestressa de casa, traïda per les martingales manejos del seu marit. Van aconseguir enganyar les tres magistrades que van jutjar aquest cas.

Sense sortir de l'illa, Ballester és molt més que el millor amic de la parella. No és exagerat afirmar que el medallista olímpic de vela és l'autor del matrimoni dels Ducs, després d'haver vetllat per relacions anteriors de la Infanta. Va haver de patir per negar-se a abonar des del Govern uns càrrecs absolutament injustificats, que Urdangarin reclamava amb cobdiciosa insistència. Atès que el regatista mallorquí ha confessat les seves culpes, només cal recordar que després de ser condemnat per corrupció en primera instància, va tenir l'oportunitat d'abraçar-se a un Joan Carles de Borbó conciliador. No va ocórrer a Mallorca, sinó a París fa un any. Ara bé, l'amfitrió era mallorquí, un Rafael Nadal que acabava d'embutxacar-se el seu enèsim Roland Garros.

La decisió de Matas

Costa discernir si Matas va nomenar director general Ballester per acostar-se a la Família Reial, o si la decisió li va ser imposada des de La Zarzuela. A la famosa activitat amb tortugues de Cabrera, l'afalagador Urdangarin afirmava davant un restaurat president del PP que «ja es nota que van millor les coses», i amb prou feines portava dos mesos al Consolat. Allà el va acusar jocosament de carregar de feina el regatista. Per aconseguir els contractes milionaris a canvi de res, Urdangarin va haver de sotmetre's a posar bolquers a un ninot al programa de Fernando Schwartz a IB3. La sogra Sofia de Grècia estava encantada amb la destresa del seu gendre, que reproduïa amb assiduïtat en vídeo. Iñaki sempre va ser el guapo i el bo, Marichalar era el lleig i el dolent. La llegendària administradora de Marivent no participa d'aquest judici, «l'única persona valuosa d'aquesta Família és Elena».

Al palau palmesà caminava tota sola Cristina de Borbó, imitant la seva avantpassada Joana, durant la primera topada del seu marit amb Castro. «Estic segura que Iñaki ho explicarà tot», confiava a les seves amistats. Poc després va ser el seu torn. I fins avui mateix.