 La gent gran i els immigrants, els més il·lusionats per la consultaLes votacions no van registrar incidències destacables durant la celebració de les consultes sobiranistes a diversos municipis de Catalunya El 13-D es va desenvolupar sota la més absoluta tranquil·litat, però va deixar també algunes anècdotes. A Cassà, algun veí va haver d'anar a buscar el rebut de l'aigua per acreditar la seva residència, mentre que a Torroella un votant va fer cua des de tres quarts de nou del matí. Malgrat que la consulta sobiranista no és vinculant, els seus organitzadors s'han esforçat per dotar-la del rigor i la seriositat d'uns comicis oficials. Paperetes, sobres, meses, observadors... tot plegat crea un autèntic clima electoral, tot i el caràcter festiu que imprimeixen les activitats de La Marató de TV3 i les nombroses fires de Nadal. Després d'aquesta primera impressió, però, una mirada més profunda permet adonar-se de les diferències entre les consultes del 13-D i unes votacions oficials. El primer que sobta és veure immigrants sortint dels col·legis electorals, i és que aquesta és la primera consulta catalana en què els estrangers tenen dret a opinar. I ells ho valoren. "La gent gran i els estrangers són els col·lectius que estan més emocionats amb la consulta, uns perquè feia molt de temps que tenien ganes d'expressar la seva opinió, i els altres... també", expliquen els organitzadors de la consulta a Santa Coloma de Farners, instal·lats a la biblioteca municipal Joan Vinyoli. A Banyoles, en Backari Balló, d'origen africà, ho confirma en entrar com una exhalació al Foment de la Sardana, on exerceix el seu dret a vot. A la sortida, es mostra satisfet per haver pogut donar la seva opinió. "M'agrada poder venir a votar, jo el que vull és defensar Catalunya", explica convençut. Segona diferència: les expressions de la gent de les meses no denoten avorriment, com succeeix en la majoria de comicis, sinó que pràcticament tots es mostren entusiasmats. Per alguna cosa són voluntaris que creuen en la causa i no només estan disposats a aguantar tot un diumenge tancats en un col·legi electoral (o pitjor encara, a l'aire lliure), sinó que mostren amb amabilitat on hi ha les butlletes i com s'exerceix el dret a vot a tothom que entra per la porta. Gràcies a la seva bona disposició, totes les meses es van poder constituir a l'hora -a les nou del matí- i cap d'aquestes es va haver d'ajornar perquè faltava el president o algun votant. A Torroella de Montgrí, per exemple, els organitzadors expliquen que el primer votant va arribar un quart d'hora abans i va esperar pacientment que fos l'hora. I una altra diferència substancial són els documents amb què voten els electors. Tot i que la gran majoria utilitza el DNI, a Cassà assenyalen que, en algun cas, el document no indicava que la persona residia efectivament al municipi, de manera que l'elector va haver de tornar a casa i agafar un rebut de l'aigua o la llum per acreditar que, efectivament, viu a Cassà. Un noi, fins i tot, va haver de tornar tres vegades fins a trobar un resguard del cens electoral que l'acredités com a cassanenc. Però qui sí que té clara la diferència entre la consulta i un referèndum legal és Daniel Turp, un dels 32 observadors internacionals que hi ha a tot Catalunya i vicepresident del Partit Québéccois del Quebec (Canadà), que viu la jornada des de Banyoles. Turp diu que, en l'àmbit organitzatiu, la consulta és del tot equiparable a un referèndum oficial, però remarca el valor que té el fet que l'hagi organitzat la societat davant la impossibilitat de celebrar-ne un d'oficial.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
