Més de 134.000 gironins estan
cridats a votar a la consulta del 13-D
La Garrotxa, amb quinze consultes programades, serà la comarca on se’n celebraran més, mentre que al Pla de l’Estany la convocatòria també ha estat tot un èxit.
Cinquanta-nou municipis, vuit comarques i més de 134.000 votants: aquestes són les xifres que reflecteixen les consultes sobiranistes convocades pel proper diumenge (13-D) a les comarques gironines. La Garrotxa, amb quinze consultes programades, serà la comarca on se’n celebraran més, mentre que al Pla de l’Estany la convocatòria també ha estat tot un èxit, perquè hi participaran els seus 11 pobles. Entre la seixantena de poblacions que preguntaran als seus veïns si estan a favor de la independència de Catalunya es troben tres capitals de comarca -Banyoles, Santa Coloma i Ripoll-tot i que el municipi més gran cridat a consulta és Roses. La resta de municipis són més petits, tot i que en les successives onades (previstes pel febrer i l’abril) hi participaran algunes de les principals poblacions de la demarcació, incloses, Girona, Salt, Figueres i Olot, entre altres.
El cens per donar la opinió sobre la independència de Catlunya inclou tots els majors de 16 anys empadronats en un municipi. Això obre la porta, per exemple, a què les persones immigrades puguin votar: en total, uns 100.000 nouvinguts estan cridats a consulta al conjunt de Catalunya. Per això, la coordinadora nacional de la consulta (de la qual formen part les diferents entitats, associacions i plataformes que organitzen les consultes a tot el territori català) ha col·laborat amb diferents associacions d’immigrants per tal de difondre la campanya i aconseguir que els nouvinguts expressin la seva opinió.
I és que la coordinadora té molt clar que, per dotar de major legitimitat la consulta, cal aconseguir una elevada xifra de participació. Així doncs, els organitzadors estan bolcats aquests dies en una intensa campanya per fomentar el vot. El seu objectiu no és donar raons de pes pel «sí» ni el «no», sinó aconseguir que la gent surti de casa per dipositar la seva butlleta.
Qui sí que fa campanya, en canvi, són els partits polítics. En aquest sentit, el «sí» té molts més defensors, inclosos ERC i les seves joventuts (JERC), la CUP i les joventuts de Convergència i d’Unió. En canvi, Ciutadans són els únics que fan campanya activa a favor del «no» (molts militants del PP, per la seva banda, no tenen previst anar a votar).
El dia 13, els 59 municipis en qüestió tindran una o més meses en un local o bé a l’aire lliure. Aquest darrer cas és, per exemple, el de Juià. «Instal·larem la mesa a la plaça de l’església, no hem volgut demanar un local per estalviar-nos negatives», assenyalen els seus organitzadors. I és que, per exemple, el Bisbat de Girona va enviar una missiva a les seves parròquies recomanant-los no cedir locals per a les consultes. Els consistoris tampoc poden cedir espais municipals, tot i que alguns, com el de Sant Pere de Torelló (Osona), ja han declarat que se saltaran aquesta normativa.
I qui s’ha encarregat d’organitzar tot això? Doncs les diferents entitats i associacions dels municipis, que en alguns casos s’han unit en plataformes i agrupacions més grans, totes treballant plegades a través de la coordinadora nacional. El 13-D, la consulta sobiranista funcionarà gràcies a centenars de voluntaris que des de fa setmanes treballen perquè no falli res. En alguns casos, la jornada tindrà un caràcter festiu i s’organitzaran activitats paral·leles. A Juià, per exemple, hi haurà una representació de titelles adaptada expresssament per a la data i també una botifarrada popular, «per si la Falange es ve a manifestar».
I és que la Falange va anunciar la seva intenció de manifestar-se el mateix dia 13 a totes les localitats de Catalunya on se celebrarà la consulta. Els municipis i els organitzadors, alarmats pels aldarulls que es podrien causar, es van afanyar a demanar al departament d’Interior de la Generalitat que prohibís aquestes concentracions. Finalment, Interior ha denegat el permís a la Falange per manifestar-se el dia 13 i l’ha instat a fer-ho el dia 12.
Tampoc la Subdelegació del Govern té previst posar pals a les rodes. Ara fa uns dies, el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, va explicar que l’administració de l’Estat havia examinat els acords de ple de suport a les consultes per comprovar que no n’hi hagués cap d’il·legal, i que no se n’havia trobat cap. El subdelegat a Girona, Francesc Francisco-Busquès, es remet a les paraules de Rangel.
