 Els precedents a GironaL'Ajuntament de Girona va aprovar la moció amb els vots d'ERC, CiU i ICV-EUiA L'Ajuntament de Girona es va convertir el passat 10 de novembre en el consistori més gran que donarà suport a l'organització d'una consulta popular independentista. Ho van permetre els vots favorables d'ERC, CiU i ICV-EUiA, que van votar a favor d'un moció que Esquerra va portar al ple i que impulsa la comissió Girona Decideix, integrada per les entitats Ateneu d'Acció Cultural (ADAC), Òmnium Cultural i el Casal Independentista El Forn. Havent descartat el 13 de desembre per manca de temps, Girona Decideix confirmarà aquest dijous quina és la data definitiva de la consulta a la ciutat. Una altra tasca serà la cerca de locals suficients on votar a la pregunta: "Està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret independent, democràtic i social dins una Unió Europea dels Pobles?". Mitja hora abans del ple del passat 10 de novembre, un grup de persones va respondre la convocatòria de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona -l'organització política que porta més temps intentant impulsar una consulta a la ciutat malgrat no tenir presència al consistori- aplegant-se a la plaça del Vi per donar suport a la moció que s'havia de debatre al ple. Una estelada de la CUP va presidir la concentració i nombrosos assistents, entre ells bastants militants de la CUP, van assistir al ple. Podeu veure les fotos de la concentració i del ple a la galeria de fotos de l'especial Consultes independentistes de «diaridegirona.cat». Quedava clar que ERC i CiU hi votarien a favor i que ICV-EUiA donaria llibertat de vot als seus regidors, i que probablement hi votarien a favor. Això ja donava la majoria i és el que va succeir. També era evident el vot en contra del PP, representat només per Jean Marie Castel en solitari perquè la seva portaveu, Concepció Veray, estava malalta. Els socialistes es van abstenir. Joan Pluma, el portaveu del grup municipal del PSC, que ostenta l'alcaldia, va indicar que el seu grup municipal no volia posicionar-se en contra d'iniciatives que promouen les entitats però va lamentar que, en aquest cas, "s'hagi polititzat la societat civil". Pluma va defensar el marc estatutari i el Parlament de Catalunya com a eix de la política catalana i va argumentar que els moviments de "baix a dalt necessiten bases més àmplies" i "menys partidistes", en referència que només tres entitats formen la comissió. Cristina Alsina, la portaveu d'ERC, grup que va presentar la moció a l'ajuntament havia demanat el vot afirmatiu recordant que fa 350 anys l'estatus d'Estat de Catalunya "va ser arrabassat per les armes" i que des d'aleshores ha demanat recuperar l'estatus. Va afirmar que "el centralisme" espanyol no permet avançar als catalans i "genera ofec als ciutadans i a les empreses". Alsina va assenyalar que la independència permetria "prosperar" i ser "més competitius i cohesionats". A més a més, va dir que "el que molesta no és la consulta, és el resultat". I va recordar el finat regidor Francesc Ferrer, que va declarar un dia que "la llibertat no s'ha de demanar ni pidolar, sinó exercir". Fins i tot va esmentar un discurs del president de la Generalitat, José Montilla, del 2007: "Catalunya serà el que vulgui ser". El portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va mostrar el seu respecte pel dret i la legitimitat de preguntar l'opinió als gironins sobre quin futur voldrien i va valorar que la consulta "és una proposta de mobilització i particiació que afavoreix els valors democràtics i "convida a la paraula i a l'argumentació". Els ecosocialistes tenien llibertat de vot i tots tres van donar suport a la consulta. El seu portaveu, Joan Olóriz, va dir que "a cap poble se li pot negar el dret a l'autodeterminació" i va recordar que la proposta naixia d'entitats amb ganes "d'implicar la societat gironina i que el poble pugui manifestar la seva opinió". Castel (PP) va apel·lar a la Constitució en exposar el seu vot en contra i va recordar que "hi ha gent omplint les llistes d'atur que necessita que els polítics treballin per les persones" i que amb actuacions com aquesta moció es perdia crebilititat en la política. "Ningú els hi treurà el dret, però hi ha altres problemes", va argumentar. També va criticar l'abandonament del centrisme de CiU i el seu pas a l'independentisme. Intents anteriors El mes de setembre passat, la CUP de Girona va presentar als diferents grups municipals amb representació a l'ajuntament de Girona una proposta de moció instant-los a seguir l'exemple d'Arenys de Munt, localitat del Maresme que el 13 de setembre va celebrar una consulta popular de caràcter simbòlic sobre la independència de Catalunya. Així, tot i que va ser Esquerra el grup municipal que va accedir a presentar la moció de Girona Decideix al ple de novembre, la CUP és l'única organització política que malgrat no tenir representació municipal ha intentat des de fa mesos impulsar una consulta a la ciutat. Al ple municipal de setembre, la candidatura va presentar una proposta de moció plantejant la possibilitat de celebrar a Girona una consulta popular sobre el dret d'autodeterminació de la nació catalana. La proposta fou desestimada. Des de la CUP de Girona s'entén que amb aquesta iniciativa popular de caire simbòlic es fa "un saludable exercici de democràcia participativa i es dóna la paraula a la ciutadania per expressar la seva opinió sobre el dret a l'autodeterminació del poble català". En la moció de setembre, la CUP també proposava que s'instal·lessin de forma permanent senyeres a diferents indrets cèntrics o emblemàtics de la ciutat, com ara la plaça Catalunya, amb la finalitat de difondre la catalanitat de la ciutat. També es proposa que la senyera estelada onegés al balcó de l'Ajuntament per la Diada Nacional.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
