L´últim informe (o «parte») de la Guerra Civil Espanyola va ser signat pel general Francisco Franco l´1 d'abril de 1939 en un foli amb la capçalera del Cuartel General del Generalísimo. Estado Mayor. Era un text breu que deia de forma literal: «En el dia d´avui, captiu i desarmat l´Exèrcit Roig, han assolit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat». El Generalísimo Franco. I estava signat a la ciutat de Burgos.

Des d'aquell primer d´abril de l´any 39, aquesta data era simbòlica per al Règim: el final de la guerra i la derrota de la República. L´aeroport de Girona podia haver estar inaugurat un 30 de març, un cinc d´abril o un tres de maig, però les autoritats d´aquell temps van considerar molt adequat fer coincidir la data en què Girona estrenava el seu flamant aeroport amb la de la victòria franquista. Deixant de banda la data (cosa que no es podria haver fet en aquells temps) l´aeroport va viure una festa irrepetible en la que van participar unes 40.000 persones. Per fer-nos una idea, aquesta xifra era una mica menys que tota la població empadronada a Girona ciutat. A la inauguració van participar-hi diversos avions de l´Exèrcit de l'Aire, helicòpters del Servei de Trànsit, i avions de tots els aeroclubs de Catalunya i també del sud de França. La principal autoritat estatal present va ser el Ministre de l´Aire, en nom del cap de l´Estat, que contràriament a la resta d´aeroports i infraestructures que havia inaugurat al llarg dels anys 60, havia declinat, estranyament, la seva presència a Girona en un dia que pel régimen era absolutament propagandistic.

A bord d´un avió d´Ibèria van arribar més convidats: periodistes des de Madrid i representants d´altres línies aèries internacionals per conèixer el nou camp de vol i per informar als seus superiors sobre la potencialitat del camp. Per via terrestre van arribar també totes les autoritats, fins a un centenar. L´anècdota la va protagonitzar el Bisbe Narcís Jubany, encarregat de beneir les instal.lacions. Monsenyor Jubany estava atrapat en una cua infernal de cotxes que no podia avançar de cap manera i era impossible comunicar-se amb els organitzadors de la inauguració. El religiós va demanar a un motorista que el portés fins a la terminal i així va ser: la màxima autoritat eclesiástica va arribar a l´acte en el seient de darrera d´una motocicleta just a temps per donar la seva benedicció.