Hi havia una època en què volar en avió era un privilegi, car i a l´abast de molt pocs. Ara, volar està a l´ordre del dia i l´aparició de les companyies de baix cost ha fet que sobrevolar els cels sigui ja com agafar un autobús. Una cosa no ha canviat, veure acostar-se un avió, contemplar la grandiositat d´un aparell que pesa tones i s´aproxima a 250 km/h i escoltar el so dels frens i el rugir dels motors quan el pilot decideix revertir l´impuls de l´aire dels reactors per frenar la velocitat en només uns segons.
La inauguració de l´aeroport de Girona-Costa Brava l´any 1967, amb els primers vols va atraure la curiositat de molts gironins. Com si fos una atracció més, els límits de les pistes es van anar convertint en miradors per contemplar la proesa de l´aviació i es va començar a establir una tradició que moltes famílies encara recorden: fer un pícnic des d´algun d´aquests miradors, ja fos des del camí de terra a l´inici de la pista o des del conegut restaurant El Mirador.
«A Girona hi havia dos llocs típics on anar i portar la mainada: al llac de Banyoles i al mirador de l´aeroport», recorda Ildefonso Fernández, propietari d´El Mirador. El local té una ubicació privilegiada. «No hi ha cap terrassa, a cap aeroport, a dos metres de la pista, és únic», afegeix Fernández, que porta tota la seva vida lligada a l´aeroport.
La seva família és originària de Jaén. Els avis van arribar a Girona per treballar en la construcció de l´aeroport (l´empresa va dur tots els treballadors d´Andalusia), i els tiets i pares també han anat treballant per a la infraestructura. Han estat i són bombers, treballadors de la neteja, xofers... I l´Ildefons no en va ser una excepció. Amb només 13 anys ja treballava de cambrer a l´aeroport.
Un dels propietaris dels terrenys també s´encarregava dels bars i el càtering de l´aeroport, anomenat «Pequeño Mundo», així com el local «Bar Roura», just on ara hi ha el restaurant El Mirador i que abans servia de berenador per als treballadors. L´any 1984 va traspassar el local a l´Ildefonso i ara, amb 56 anys i casat amb la dona que va conèixer a l´aeroport, encara el conserva.
«Els meus records són de treballar» i mai ha pensat a ser pilot, prossegueix explicant Fernández des de la terrassa d´El Mirador en el moment en què toca pista, a uns metres, un avió de Ryanair. «Els sorolls no el molesten?», aprofito per preguntar. «Em diuen si puc dormir, però ja ni m´adono dels sorolls», assegura somrient. Això sí, admet que els té tan interioritzats que sap quan el primer vol surt amb retard: «Entre les 5.30 i les 6 surt el primer, si no el sento, ho noto».
Des d´aquest punt privilegiat ha vist i viscut totes les experiències possibles. Encara ara els pilots, la tripulació, treballadors, xofers o controladors s´acosten a El Mirador per menjar. «Abans havíem de portar el menjar a la torre de control, el dinar i el sopar, havíem de pujar. Des del 2003 venen ells», explica. A uns metres de la que també és casa seva ha vist aterrar i passar famosos, com el llavors president del govern espanyol Adolfo Suárez, o els pilots de Fórmula 1 quan competeixen al circuit de Montmeló.
Alhora, ha viscut l´explosió i creixement de l´aeroport amb l´arribada de Ryanair i ha estat testimoni de successos com l´accident del Boeing 757 de la companyia Britannia la matinada del 15 de setembre del 1999, quan es va partir en tres parts i va deixar uns 55 ferits i cap mort. «Hi havia una gran tempesta, va intentar aterrar un cop, després ho va tornar a provar i va desaparèixer en la tempesta. L´aigua cobria les rodes dels camions de bombers», relata. L´endemà al matí va conèixer la resta de la història.
El Mirador, que també acull l´Associació Cultural Ntra. Sra. del Rocío (avui al vespre precisament hi celebren la Fira d´Abril), es manté com el punt d´observació de naus, independentment de les xifres, rècords i fracassos en el nombre de passatgers.
