Fins a 2.100 milions de persones no tenen accés a l'aigua potable. Així ho denuncia l'entitat Mans Unides coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l'Aigua, tot reivindicant la importància d'aquest recurs bàsic per a la cohesió de les comunitats i el seu desenvolupament sostenible i inclusiu. Segons informes de l'ONU, més de 663 milions de persones s'han de desplaçar lluny de casa seva per obtenir aigua potable i 1.800 milions de persones utilitzen aigua contaminada, de manera que s'exposen a contraure malalties com còlera, disenteria, tifus o polio. Aquests mateixos informes estimen que l'aigua no potable, la falta d'higiene i les precàries infraestructures sanitàries (2.400 milions de persones no tenen serveis bàsics de sanejament) provoquen al voltant de 842.000 morts a l'any.
Diferents organismes de l'ONU adverteixen que el canvi climàtic comença a tenir greus impactes en la qualitat i quantitat d'aigua disponible, així com en l'augment de la freqüència i intensitat de les sequeres i inundacions. Això ha provocat que les ajudes internacionals a les poblacions més afectades no hagin deixat d'augmentar des del 2005, cosa que també s'aprecia en el treball de Mans Unides, explica Goril Meisingset, coordinadora de projectes a l'est d'Àfrica. «Encara que sempre ha estat un component de molts dels nostres projectes, sí que és cert que estan augmentant les iniciatives dirigides específicament per millorar l'accés a l'aigua. En els últims cinc anys hem aprovat 134 projectes especialitzats per donar suport a més de 600.000 persones, principalment al continent africà».
Per a Meisingset, «les comunitats més afectades per la sequera i l'escassetat d'aigua són les formades per petits agricultors i ramaders que s'enfronten a la desaparició de cultius i pastures, la mort dels animals i la creixent presència de malalties derivades de la malnutrició i el consum d'aigua contaminada. Aquest és el cas de Somàlia, Kenya i Etiòpia, països que en els períodes més forts de sequera requereixen ajuda internacional per poder garantir l'alimentació».
Les dones, la població que més pateix l'escassetat d'aigua
Les dones i les nenes acostumen a ser les responsables d'aconseguir l'aigua que fan servir les famílies, cosa que que implica llargues i complexes tasques que limiten enormement la seva participació en altres àmbits de la vida social, des de l'educació fins a la participació en la presa de decisions a la comunitat. Goril Meisingset presenta com a exemple un projecte cofinançat per Mans Unides i la Cooperació Espanyola a la regió desèrtica d'Afar, al nord d'Etiòpia, on «les dones han de caminar al voltant de 6 hores diàries per obtenir aigua, un temps molt més gran que el que es fa servir en qualsevol altra activitat».
La necessitat de desplaçar-se a fonts distants o les carències en infraestructures de sanejament i higiene, configuren un escenari en què «dones i nenes poden enfrontar-se a situacions d'assetjament o abús per part d'homes», afirma Meisingset.
El principal objectiu d'aquest projecte portat a terme a Afar era «reforçar la capacitat de resposta de cinc aldees davant els efectes de la sequera i el canvi climàtic», explica Meisingset. La iniciativa ha ajudat més de 9.000 famílies que es dediquen a pasturar cabres i als escassos cultius que permet l'escassa disponibilitat d'aigua. Després de dos anys de col·laboració amb la població local i Chain of Love -soci local de Mans Unides a Etiòpia-, Goril Meisingset subratlla alguns resultats visibles: «Hi ha vuit nous pous a prop de les cases, s'han format els respectius comitès de gestió de l'aigua en els quals la meitat dels seus membres són dones i s'ha construït una muralla que protegeix les terres cultivades de l'erosió del riu. A més, la població s'ha format en hàbits de salut i higiene, en tècniques de desinfecció d'aigua i producció agropecuària i s'ha posat en marxa un sistema de reciclatge que separa l'accés a l'aigua per a ús humà i animal, per evitar malalties.
