Aviat farà nou mesos del referèndum en què els britànics van decidir abandonar la UE, una decisió que s´ha de concretar. Sembla que la decisió dels britànics de començar a negociar la seva sortida, i les noves relacions, coincidirà amb les celebracions dels anys del Tractat de Roma, tractat fundacional de la UE. El Brexit és, certament, un cop important per a la UE, però també pot ser una oportunitat per fer un salt endavant i dissenyar millor una UE que encara no existeix.

Perquè la UE no és completa i acabada, sinó que tot just s´està fent. No existeix encara una «unió» entesa com un ens que pren decisions col·lectives que obliguen tots els seus membres a acatar-les i complir-les. Això s´ha vist, i patit, en la terrible desunió a l´hora d´acollir els refugiats. Per això, convé aprofitar el procés del Brexit per prendre decisions importants que serveixin per dotar la UE de millors instruments que impliquin els restants Estats membres.

Primer, però, tocarà abordar el Brexit, que serà un procés molt complicat. S´haurà de decidir com queda la situació de l´1.200.000 britànics que viuen en altres estats de la UE, així com dels 3.200.000 ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit. També s´haurà de parlar, entre moltes altres coses, dels compromisos econòmics que el Regne Unit ha contret com a Estat membre de la UE, i com quedarà la situació dels territoris que van votar a favor de quedar-se a la UE (Escòcia, Irlanda del Nord i Gibraltar).

Estic convençut que la negociació serà llarga i complicada, però també que hi haurà un acord de divorci. Sóc de l´opinió que el procés s´ha d´afrontar sense venjança ni ingenuïtat. Legítimament han decidit marxar, i tots ho respectem democràticament, però l´acord a què s´arribi mai no podrà ser tan bo com el que els britànics tenien quan eren membres de la Unió.

Com a president del grup parlamentari de l´Aliança Lliure Europea, que inclou els partits nacionalistes escocès i gal·lès, i com a vicepresident del grup Verds/ALE, tinc l´honor de formar part del restringit grup d´eurodiputats que seguirà de prop les negociacions del Brexit. És un privilegi viure des de dins aquest procés històric i, com a català, ho faré amb el màxim interès, sobretot tenint en compte el cas d´Escòcia, que podria ser considerat un precedent per a un proper cas català.