DESCRIPCIÓ

· Barret petit, de 3 a 6 cm de diàmetre, de color marró en forma d’embut i de marge irregular.

· Peu buit, prim i llis, molts cops aixafat, de color groc.

· Carn prima i escassa, de grogosa i molt perfumada.

· Làmines inexistents.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: rossinyolic.

Família: cantarel·làcies.

Coneixement: bolet molt buscat i conegut a les nostres comarques, sobretot a la Catalunya central, Bages, Berguedà i Solsonès.

Hàbitat: en boscos de pins, en llocs humits, de preferència calcícola.

Època de l’any: de la tardor fins a l'hivern.

Valor culinari: molt apreciat i utilitzat en estofats, guisats, truites i també com a condiment.

Comercialització: fàcil de trobar-ne de sec durant tot l’any, però també podem trobar-ne en fresc als nostres mercats durant la tardor i començament de l’hivern.

Altres espècies: una espècie molt semblant i que popularment també anomenem camagroc és el Craterellus lutescens, que surt en sòls silicis. Gastronòmicament té la mateixa qualitat i es diferencia de l'altre perquè els plecs de sota del barret són grisos.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

Amb l’excepció dels boscos de pi negre d’alta muntanya, trobarem el camagroc a la majoria de les pinedes del nostre territori, des de la costa fins als Pirineus. En anys plujosos pot aparèixer en abundància, ja que aflora en colònies molt nombroses, sobretot al final de la tardor. Les obagues calcícoles, de pi roig i pinassa dels Pre-pirineus, la Catalunya central, muntanyes de Tarragona i els ports de Tortosa-Besseit són els millors hàbitats i on tindrem l'oportunitat de collir-ne més quantitat.