En una temporada seca com l'actual, trobar bolets està resultant una tasca difícil. Per aquest motiu és important elegir bé la zona on anar-ne a buscar i saber quines espècies són les que hi freqüenten més. En aquest article hem fet un recull de quatre zones d'alta muntanya, propenses a l'aparició de bolets, i que, els boletaires experts es coneixen a la perfecció.
L'Alt Lluçanès (Osona)
Als termes d'Alpens, Lluçà, Perafita i Sant Agustí del Lluçanès hi ha les capça-leres de les rieres Gavar-resa i del Lluçanès. Per accedir-hi, si venim des de Vic, la millor opció serà prendre la C-17 fins a Sant Quirze de Besora, on agafarem la BP-4654, passat el petit nucli de Sant Agustí del Lluçanès, i arribarem fins a Alpens. En tot aquest trajecte trobarem infinitat de racons que ens faran venir ganes de treure el cistell. El tram de carretera que va des d'Alpens fins al Cobert de Puigcercós amaga bones llenegueres i obagues on aflora el camagroc i la llengua de bou blanca. Les pinedes aclarides i algunes carenes són aquí l'hàbitat del fredolic.
Bosc de Meranges (la Cerdanya)
Meranges és la porta d'entrada a la capçalera de la preciosa vall del riu Duran. Per arribar en aquest bonic poble de la Cerdanya, si venim de Puigcerdà, només caldrà agafar la N-260. Un cop passada la població de Ger, prendrem un trencall a la dreta, i en deu quilòmetres ens portarà a la nostra destinació. Si en canvi sortim de la Seu d'Urgell, agafarem la mateixa carretera, aquest cop en direcció a Puigcerdà, fins a trobar-nos la sortida ja esmentada. Des de Meranges tindrem diferents possibilitats.
La primera és agafar un camí que surt a mà esquerra, a poc més d'un quilòmetre d'haver creuat el petit nucli de Girul i que ens acostarà al bosc de Meranges. Aquesta ruta en gran part l'haurem de fer a peu, actualment una barrera impedeix l'accés a tota aquesta zona. Una altra possibilitat és continuar per la mateixa pista i, un cop acabat l'asfalt, seguir per un camí de terra fins als boscos propers al refugi de Malniu. S'hi fan ceps, marçots, pinetells, rovellons de pi negre, rossinyols, cama-secs...
Obagues de la serra d'Ensija (el Berguedà)
El vessant nord de la serra d'Ensija és a la comarca del Berguedà, dins els termes de Saldes i Vallcebre. La millor manera d'accedir a aquests municipis, si venim des de Berga, és agafar la C-16 en direcció al túnel del Cadí. Just abans d'arribar a Guardiola de Berguedà, agafarem a la nostra esquerra la B-400, que s'enfila per la vall i ens porta fins al poble de Saldes. En una bona part d'aquest trajecte hi haurà una infinitat de possibilitats de provar sort en alguna d'aquestes pinedes. Una altra opció, en aquest cas per conèixer els boscos més elevats de la serra d'Ensija, la trobem en la carretera que va de Vallcebre al coll de la Trapa i que, pel coll de Pradell, travessa una extensa pineda de pi negre i pi roig. Altres camins creuen i enllacen aquestes forests, però cal tenir en compte que molts estan en mal estat o són d'ús privat.
Les obagues de Taús (l'Alt Urgell)
La millor ruta per accedir a Taús, per no dir l'única realment transitable per a un vehicle que no sigui un tot terreny, és la LV-5133, que neix al quilòmetre 172 de la C-14, entre la Seu d'Urgell i Organyà. Aquesta estreta carretera local ens permerà conèixer el municipi de les Valls d'Aguilar i travessar els nuclis de Noves de Segre, Espaén i Trejuvell. Les llenegues, tant la blanca com la negra, els fredolics i els camagrocs creixen des de final de setembre o començament d'octubre fins ben entrat el novembre.
Més consells: on trobar rovellons?
