Reig

• Barret de 8 a 20 cm de diàmetre. De color groc ataronjat. Aplanat de vell, en estat primerenc té forma d’ou tancat dins una membrana blanca, moment en què popularment s’anomena ou de reig.

• Peu groc amb un anell del mateix color, i una volva blanca a la base de la cama.

• Carn blanca, grogosa sota la cutícula. D’olor molt suau i poc marcada.

• Làmines lliures i atapeïdes, de color groc.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: ou de reig, oriol, monjola. Família: amanitàcies.

Coneixement: bolet molt conegut i buscat allà on surt. A casa nostra es coneix més per la fama que ha pres últimament que per la seva abundància.

Hàbitat: generalment, és considerat un bolet silicícola i termòfil propi de climes mediterranis. Creix en boscs aclarits de sureres i altres alzines, i més rarament en roures i castanyers. Difícil de trobar per sobre els 800 m d’altitud.

Època de l’any: d'agost fins a final d’octubre, difícilment els mesos de juny i juliol.

Valor culinari: actualment un dels bolets més apreciats, molt utilitzat en l’alta cuina.

Comercialització: és un dels bolets més cars que hi ha als nostres mercats. Gran part dels ous de reig que es comercialitzen a Catalunya són procedents de països de l'Est com Bulgària, Macedònia...

Altres espècies: entre totes les espècies de cogomes o amanites, tant les comestibles com les tòxiques, només el reig bord (Amanita muscaria) ens pot provocar algun dubte. El reig bord és un bolet tòxic que es diferencia perquè té les làmines i la carn blanques, el barret més vermell i petites berrugues de color blanc.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

El reig és una espècie silicícola de caràcter termòfil que creix sota boscos aclarits d'alzines, sureres, roures, castanyers... El moment òptim per a la seva recol·lecció és pocs dies després de les fortes tempestes de final d’estiu i començament de la tardor. Les serres del Montnegre, l’Ardenya, les Gavarres i racons poc elevats del Montseny i del sud-oest de la comarca d’Osona són probablement els millors indrets on anar a caçar aquest preuat bolet.