Especial Informatiu Celiaquia
diaridegirona.cat >Celiaquia>

La celiaquia a través dels ulls d'un nen

La celiaquia a través dels ulls d´un nen

El 7% de la població de Catalunya es calcula que menja sense gluten per prescripció mèdica i cada any la xifra augmenta un 15%; tot i això, encara existeixen pocs restaurants que ofereixin plats aptes per a celíacs

27-05-2016TuentiMeneame
La Núria Rizos menjant un croissant lliure de gluten · Aniol Resclosa
La Núria Rizos menjant un croissant lliure de gluten · Aniol Resclosa

RAQUEL GIRONÈS | GIRONA «Ser celíac és difícil, veus el teu germà devorant una pizza i tu no pots perquè porta gluten». Així defineix la Núria Rizos, de 9 anys, la celiaquia, un trastorn sistèmic amb el qual porta més de cinc anys convivint. Recorda molt bé el dia que li van explicar que a partir d´aquell moment no podria menjar molts dels seus plats preferits. «Em van donar una setmana per menjar el que volgués i vaig menjar de tot perquè sabia que era l´última vegada que ho podria fer», explica la Núria.

De tots aquells plats que ara li són negats, però, n'ha trobat els seus substituts i ha descobert nous sabors, com el pa de teff. Això sí, el que troba més a faltar i del que no ha trobat substitut són els donuts. «N´he provat uns que són especials per als celíacs però no tenen el mateix sabor», comenta la Núria, que tot i que gairebé no recorda quin sabor tenen els donuts, sap que els que ella menja són diferents.

El gluten és una proteïna que es troba als cereals, al blat, a l´ordi, al sègol, a la civada i a l´espelta, és a dir, en molts dels productes que mengem habitualment com el pa, la pasta o la pizza. Ingerir aquests productes, per a una persona que és intolerant, pot provocar-li una atròfia de les vellositats de l´intestí prim que afecta la capacitat d´absorbir els nutrients dels aliments.

Tot i que pot semblar que una amanida és apta per a un celíac no ho és si el ganivet amb el que s´ha tallat l´enciam, la tomata o la pastanaga abans s´ha fet servir per tallar el pa. I és que uns dels problemes amb els que es troben aquest col·lectiu és la contaminació creuada.

A casa de la Núria s´han tornat tots celíacs, ja que molts dels plats que cuinen els fan lliures de gluten. «Tenim una olla petita on fem el menjar amb gluten per no barrejar-ho amb els altres estris», comenta la jove. Tota la seva família s´ha adaptat, però el gran inconvenient és l´elevat preu dels aliments. Aproximadament, omplir la nevera amb productes bàsics als celíacs els costa 126 euros més al mes que a les persones sense aquest tipus d´intolerància.

Es calcula que el 7% de la població de Catalunya menja sense gluten per prescripció mèdica. El més preocupant, però, és que l´índex anual de noves diagnosis es xifra en un 15%. A l´escola de la Núria al principi ella era l´única celíaca, ara ja hi ha uns quants nens que també ho són. «Una nena de la meva classe fa poc que és celíaca i li vaig recomanar els plats que a mi més m´agraden», explica la jove. La cuina de la seva escola està adaptada i pot quedar-se a menjar amb les seves amigues, qui coneixen molt bé el problema que té i sempre vigilen a l´hora de dinar.

En els darrers 4 anys, el nombre d´etiquetes «aptes per a celíacs» ha passat de les 280 a les 1.500. Però, què ha passat amb els restaurants? Només el 3% dels establiments alimentaris catalans ofereixen plats aptes per a celíacs, el que dificulta molt que el col·lectiu pugui gaudir d´un bon àpat fora de casa amb total seguretat i confiança. La Núria i la seva família ja coneixen molts dels restaurants per a celíacs de Girona. Ara bé, el problema arriba quan viatgen. «Els meus pares tenen una aplicació al mòbil on hi ha tots els llocs per a celíacs, però alguns enganyen perquè t´ofereixen un bistec que no porta gluten però no tenen en compte la contaminació creuada», comenta. És per aquest motiu que la seva mare acostuma a portar un tupper al cim amb menjar per a ella.