És cert que el pa de motlle és molt perjudicial per a la salut?

Actualment hi ha una tendència social d'eliminar de la dieta els aliments feculents per a perdre pes, que és completament errònia; i no només el pa, també l'arròs, la pasta, els tubercles i les llegums. Aquesta tendència deriva de dietes miracle, falses creences i mites alimentaris que corren sobre aquests aliments, sobre la seva aportació calòrica, de que és excessiva. Si es compara, per ració recomanada de consum, amb la d'altres aliments, és equiparable i, inclús, inferior. Perquè una cosa són les Kcal que s'indiquen per cada 100 grams de porció comestible a les taules de composició d'aliments, i altra és el que està recomanat consumir com a ració; i per tant, les Kcal que li corresponen en proporció.

Per exemple, considerant el pa (refinat de baguette o integral, indistintament), cada 100 grams ens aporta unes 271 i 251 Kcal, respectivament. I, el seu contingut en aigua, més elevat vers el de l'arròs, de la pasta i el de les llegums, fa que el seu valor calòric sigui inferior que aquests, per la mateixa porció de 100 grams. Aquestes dades són extretes de la base de composició d'aliments B.E.D.C.A. ; i són orientatives, ja que varia lleugerament entre pans refinats i pans en versió integral, en funció de la seva composició química (ingredients i procés d'elaboració).

Si a aquesta mateixa base de dades s'observa els corresponents refinats i integral en presentació de pa de motlle, observarem que l'aportació calòrica no difereix molt de la de d'altres presentacions comercials diferents.

Altra cosa seria l'origen del pa de motlle: de fleca (comerç minorista) o industrial, i amb això les matèries primeres i els additius alimentaris que s'utilitzen per a la seva fabricació (per a incrementar la seva vida útil i/o millorar la textura). S'ha de ser crític en la selecció d'aliments de la dieta, segons convingui. I això és extrapolable a la resta de pans.

Respecte a que s'ha de reduir i, inclús, arribar a excloure el pa de la dieta (sigui quin sigui), no és cert. És una font dietètica més d'hidrats de carboni complexes (midó) a tenir en compte. I, com es recomana des de les societats científiques i mèdiques, cal que abundin les versions integrals. D'aquesta manera, en aquestes últimes, podrem tenir disponible fibra dietètica de forma significativa i recuperar un seguit de vitamines, minerals i substàncies antioxidants que amb el procés de refinat es perden.

La ració recomanada de pa és de 40-60 grams, per a població adulta sana en el seu pes saludable, amb una activitat sedentària a moderada. I cada dia poden estar presents diverses d'aquestes racions de pa: a l'esmorzar, al mig matí i al berenar, en forma d'entrepans; o bé, al dinar i sopar, per acompanyar els plats del menú.

Cal tenir en compte una primera premissa: un aliment, per si sol, no engreixa ni aprima (al seu consumidor) pel seu valor calòric; sinó que cal considerar la ingesta calòrica total diària que es fa en el conjunt del que un/a menja amb els diferents àpats, per a valorar si és suficient o excedent, i sobretot adequada (calòrica i nutricionalment) en funció de les seves necessitats diàries; i de l'activitat física habitual.

I la segona: cap aliment és bo, ni cap aliment és dolent. Tot depèn de la quantitat i freqüència de consum que se'n faci dins la pauta d'alimentació.