Bon dia, la meva filla te 25 anys,i li han diagnosticat la malaltia de cron, la qüestió és que ara esta en tractament amb cortisona i s´està quedant molt grassa. Voldria saber si hi ha una dieta específica per això, i si això ho provoca algun aliment. Els doctors ens han dit vida normal, però ella esta molt malament per tot plegat. Gràcies.

La malaltia de Crohn és un tipus de malaltia digestiva inflamatòria, que pot afectar a qualsevol tram del tub digestiu (des de la boca a l'anus), però que sol ser bàsicament a nivell de l'ili i del colon (intestí gruixut). La problemàtica sorgeix degut a que pot haver-hi una mala absorció dels components dels aliments. I, com a conseqüència, patir-se algun grau de malnutrició i/o desnutrició, que poden portar a alteracions nutricionals i fisiològiques.

Pel que fa al tractament de cortisona és necessari (l'especialista ha de valorar dosi i temps de tractament), donat que la malaltia cursa una inflamació de la mucosa digestiva. I la cortisona té acció antiinflamatòria.

L'increment de pes observat en forma d'augment de la massa grassa podria tenir com a motiu les conseqüents alteracions en l'absorció dels nutrients dels aliments. És a dir, si anem a considerar que menja al llarg del dia allò necessari i suficient per a poder dur a terme l'activitat diària i el manteniment de pes corporal, des del punt de vista nutricional i calòric acaba aprofitant molt menys dels aliments del que aprofitaria si no existís aquesta afecció digestiva. És a dir, de forma involuntària (i degut a la malaltia) podria estar fent una dieta "bastant restrictiva calòricament", tot i que estigués menjant quantitats normals, pel que necessita, per la seva edat, dels diferents aliments. I, pel fet de no cobrir energèticament, amb allò aprofitat dels aliments, la despesa energètica basal (el que gasta el seu cos per a mantenir la supervivència o constants vitals), estigués acumulant massa grassa: ja que literalment està sotmetent al seu cos a un període de "fam", al no poder donar a les cèl·lules els "combustibles" suficients que necessiten pel funcionament diari (resposta fisiològica que es coneix com "termogènesi adaptativa").

El tractament dietètico-nutricional, per la majoria de pacients, és dur a terme una alimentació variada en aliments i equilibrada des del punt de vista nutricional. Aconsello que la pauta d'alimentació sigui elaborada per Dietistes-Nutricionistes, per evitar que hi pugui haver (degut a exclusió d'aliments) possibles errors, des del punt de vista dietètic i d'ingesta calòrica total diària. Ser rigorós en el què es menja i quan es fa al llarg del dia és més que necessari en aquest cas, per a poder pal·liar la simptomatologia.

Puntualment caldria valorar si existeix deficiències en vitamines i minerals, a través d'analítiques clíniques; i també poder valorar, si s'escau, la possible desnutrició proteica. I amb aquesta diagnosi poder actuar a nivell dietètico-nutricional per pal·liar les conseqüències de la malaltia.

Si de forma continuada s'ha observat que algun aliment pot causar dolor o diarrea, caldria excloure'l. No fer-ho si les molèsties apareixen a vegades després del seu consum (potser no hi ha relació causa/efecte).