Hola. Jo voldria saber més sobre les dietes cetogèniques. És cert que són dietes per baixar pes ràpidament, però no sé si a la llarga fan mal o si tenen un efecte rebot important. Moltes gràcies.

Les "dietes" cetogèniques són unes de les "dietes miracle" més populars d'aquests últims anys; i per tant, gens recomanables. Es caracteritzen per una ingesta baixa d'hidrats de carboni a través de la dieta, amb l'objectiu de contribuir en la conversió d'una part de la massa grassa corporal en cossos cetònics, a nivell del fetge, per a utilitzar aquests com a "combustible" per part de les cèl·lules, a falta de glucosa circulant en sang.

Si les recomanacions actuals d'ingesta calòrica en forma d'hidrats de carboni són entre el 45 i el 60%, en les dietes cetogèniques s'ingereix molt per sota: 10% i inferior del total calòric diari. En aquest 10% màxim d'aportació d'hidrats de carboni s'hi arriba amb el consum de fruites i verdures/hortalisses, en racions molt controlades. Els tipus d'aliments exclosos són els que contenen hidrats de carboni complexes, com cereals i els seus derivats, tubercles (patata, moniato), llegums i productes processats amb farines.

Seguir aquest tipus d'opcions dietètiques porta, en primera instància, a fer també un ús advers de part de les proteïnes musculars, utilitzant-les també com a combustible (quan la seva funció és estructural), davant les necessitats diàries, a falta d'uns nivells baixos de sucre (glucosa) en sang. I, per tant, a una pèrdua més o menys notable de la massa muscular. Per altra banda, la fabricació dels cossos cetònics sumada a la conversió dels aminoàcids d'origen muscular i dietètic en font indirecta de glucosa, tot a nivell hepàtic, fa que el fetge hagi de "treballar" molt més del necessari; a l'igual que els ronyons, que han de filtrar i excretar més aigua d'origen sanguini per a expulsar residus nitrogenats i cossos cetònics excedents. Una presència també elevada de cossos cetònics en sang s'ha associat amb una certa descalcificació òssia.

I en general les pèrdues ràpides de pes als primers dies a setmanes de seguir aquest tipus d'opció dietètica es deuen a la pèrdua de proteïnes i glucogen muscular, i d'aigua intracel·lular (lligada a aquestes proteïnes i glucogen muscular perduts) i extracel·lular (per poder diluir i excretar, per l'orina, substàncies presents en sang en massa quantitat).

Al ser opcions dietètiques també molt restrictives calòricament (i desequilibrades nutricionalment) solen promoure l'efecte rebot a mig i llarg termini, per pròpia resposta fisiològica.